13.1.07

El transport (I)

Amb l'expansió urbana de Barcelona va sorgir la necessitat de crear transports freqüents i prou "ràpids" com per poder transportar persones i mercaderies entre Barcelona i els pobles del seu entorn com Sant Martí de Provençals, Sant Andreu del Palomar, Horta, etc...
      Així doncs, ens trobem que a principis del segle XIX la xarxa de comunicacions era deficient i molt primària. El 1818 s'establí un servei de diligències i galeres: les diligències passaven per La Sagrera cap al Vallès.
        El 1830 es van iniciar els serveis de tartanes per comunicar els pobles anteriorment citats amb Barcelona. Eren de caràcter ocasional, fet que implicava poca regularitat en els horaris. El següent pas foren els cotxes-òmnibus tirats per cavalls, amb més capacitat i major comoditat que les tartanes.
          Hi havia tartanes que comunicaven Horta amb La Sagrera, en combinació amb el tramvia de vapor, i directament amb Barcelona.
            El tramvia de vapor connectà Barcelona amb els pobles del seu entorn. Empresaris amb propietats van crear les noves linies: Aleix Soujol, industrial metal·lúrgic, projectà el 1870 una xarxa de tramvies per a tot Barcelona. El juliol de 1872 se li concedí la línia de tramvia per Sants, Hostafrancs, Barcelona, El Clot i Sant Andreu. La linia funcionà parcialment fins El Clot 1877. L'any 1880 es completà fins a Sant Andreu. El punt de partida de la linia era el carrer Trafalgar i feia el trajecte fins a Sant Andreu per la carretera de Ribes.
              Els tramvies de vapor tenien la locomotora i tres vagons posteriors. La cabuda màxima era de 30 passatgers. En ells, eren habituals els descarrilaments i els accidents (degut al poc pes del remolc).
                Les primeres notícies de la linia de tramvies entre Sagrera i Horta daten de 1874. El 1881 es fa la concessió a favor de Francesc Xinxo i Martori, important propietari. Posteriorment, es constituí la societat "El tranvia de San Juan de Horta a la Sagrera". L'any 1883 s'inaugurà la linia. L'explotació durà 18 anys amb força accidents. El recorregut era: carrer Estévanez (actual Garcilaso) i cami d'Horta (actual passeig Maragall) fins a la plaça del Progrés.