Premsa

Us deixem dos enllaços a notícies publicades als mitjans de comunicació des de la ultima actualització del Blog:

• Quatre bancs i caixes financien les obres de l'estació de l'AVE a La Sagrera. Expansion. 09/06/2008.
• La L9 supera la Meridiana i apunta a Sarrià. El Periodico. 08/06/2008.

Sobre les vies

Pisos de 9 a 19 plantes, amb un gratacel inclòs, i fins a 10 equipaments diferents, entre ells un gran espai esportiu, envoltaran la futura estació de la Sagrera. Així ho especifica l'últim document actualitzat sobre el pla de millora urbana del sector Entorn-Sagrera fet públic per la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, al qual ha tingut accés aquest diari. Aquest projecte, aprovat en el ple municipal del novembre passat, és un dels més importants --per magnitud i superfície afectada-- dels 11 plans de reforma previstos a la zona, i està avançant en concreció a mesura que s'acosta l'inici de les obres de construcció del túnel que comunicarà les terminals de Sants i Sagrera. A l'espera que Foment aprovi aviat el projecte constructiu de l'estació subterrània, sobre la qual s'alçaran diverses fileres d'edificis destinats a oficines i serveis, s'està configurant l'entorn d'aquest eix central.2.231

VIVENDES. La major part dels edificis previstos, on s'ubicaran 2.231 vivendes (893 de protecció), juntament amb d'hotels i comerços, es concentraran davant de la cara oest de l'espai reservat per a l'estació, amb el carrer de Josep Soldevilla com a franja de separació. La primera línia de blocs serà la que tindrà més altura, amb un gratacel de 19 plantes i dos edificis d'11, mentre que a la segona hi predominaran els pisos de nou plantes.Les promocions privades, ubicades en gran part en els terrenys que actualment no tenen un ús ferroviari, permetran la cessió de sòl per fer- hi equipaments i reallotjar els veïns afectats per les expropiacions. En aquest mateix espai, es distribuiran set equipaments, entre els quals destaquen una biblioteca i un centre civicocultural, que disposaran d'un espai d'ús educatiu i esportiu, respectivament.De totes maneres, l'equipament més destacat és el que es distribuirà al llarg de l'actual zona de vies entre el pont del Treball i el de Sarajevo. Serà d'ús esportiu i estarà situat a sobre de la llosa que cobrirà les noves vies que surtin de l'estació en direcció nord. Una bona part de les zones verdes contemplades en el pla es concentraran en aquest mateix lloc i a l'altra llosa ubicada entre l'entrada sud a l'estació i el pont de Calatrava. Aquí s'hi inclou la ubicació d'un centre cívic a la Torre del Fang, que serà desmuntada a causa de les obres i es tornarà a construir al mateix lloc.La rehabilitació de la torre i l'ús que se'n farà en el futur ha estat un dels nombrosos punts de desacord dels veïns amb l'ajuntament, juntament amb la petició d'un augment del percentatge de vivendes de protecció i una concreció més gran sobre el destí final dels equipaments. El moment de màxima divergència es va viure després que l'ajuntament rebutgés totes les al.legacions al pla presentades per les associacions veïnals.

COBERTURA DE MÉS VIES. Les dues parts han acostat postures aquesta setmana, després de l'acceptació municipal de cobrir el tram de vies situat entre els carrers d'Espronceda i Hondures. "Coincidim amb una bona part de les peticions veïnals, però les anirem incloent a mesura que avanci el projecte", va explicar el regidor d'Urbanisme, Ramon García- Bragado. Un compromís que els veïns demanen que es formalitzi per escrit

El tunel Sants - La Sagrera, més que negre...( i 2)

Seguim amb la resaca de la "tunelitis". Tot seguit us enllacem les notícies que han sortit publicades avui a la premsa.

• Trias proposa un tunel, sota la Diagonal, per Rodalies. ElPeriodico. 10/1/2008.
• Alvarez diu que ningú ha decidit aparcar les obres del Tunel de la Sagrada Familia. Publico. 9/1/2008
• La Ministra Alvarez nega que hagi decidit aparcar les obres del Tunel de la Sagrada Familia. ElPeriodico. 9/1/2008.
• Mayol creu intolerable que s'aplaci l'adjudicació del tunel del TGV. Terra. 9/1/2008.
• ADIF esgota les possibilitats d'adjudicar la galeria abans del 9-M. ElPeriodico. 10/1/2008.
• Zapatero afirma la seva voluntat d'adjudicar el Tunel abans del 9-M. LaVanguardia. 10/1/2008.
• Trias veu bé fer una consulta popular per definir el traçat del TGV. Europapress. 10/1/2008
• Hereu abandera una ofensiva perque s'adjudiqui el tram del Tunel. ElPeriodico. 10/1/2008.

El tunel Sants - La Sagrera, més que negre...

Avui tot ha sortit a la llum. Els rumors que apuntavem des de El Blog de La Sagrera en el post "El tram La Sagrera - Sants, clau de govern?" s'han confirmat.

Així doncs, us deixem un seguit d'enllaços sobre les notícies que s'han anat produint en aquestes ultimes hores amb l'esmentat tram com a protagonista:

• Trias veu inadmissible l'ús del traçat com a arma electoral. ElEconomista. 9/1/2008.
• Barcelona es juga la reforma de 230 hectàres. ElPeriodico. 9/1/2008.
• Foment arrisca el traçat del TGV al posposar-lo fins després del 9-M. El Periodico. 9/1/2008
• El potenciament de Rodalies requereix un altre tunel. ElPeriodico. 9/1/2008.
• Zapatero no entra al tunel. Editorial. ElPeriodico. 9/1/2008.
• Hereu diu a Zapatero que s'adjudiqui el tram de tunel sense tenir en compte les eleccions. ElPeriodico. 9/1/2008.
• L'Audiència Nacional enllesteix la resolució judicial sobre la suspensió cautelar del tunel. ElPeriodico. 9/1/2007
• La Sagrada Familia es felicita que, de moment, no es faci el Tunel. Veritas. 9/1/2008. 9/1/2008.
• Hereu diu no tenir constància que Foment hagi decidit ajornar la decissió fins després de les eleccions. Terra. 9/1/2008

Felip II, tallat entre Meridiana i Juan de Garay

Aquesta és la notícia publicada avui (9/1/2009) al diari El Punt sobre el tall del carrer Felip II, entre Merdiana i Juan de Garay, per construir-hi el vestibul de la L4 i la L9 del metro. També podeu veure la mateixa notícia a LaVanguardia. i a "El Pais"

Les afectacions del trànsit duraran fins a finals d'any.

A partir del 9 de gener, i amb motiu de les obres de construcció de la nova estació de Felip II de la línia 9 del metro, hi haurà talls del trànsit al carrer de Felip II i es modificaran les parades d'algunes línies d'autobús.Així, es tallarà la circulació d'aquest carrer del districte de Sant Andreu en el tram comprès entre l'avinguda Meridiana i el carrer de Juan de Garay. Només hi podran accedir veïns i usuaris dels aparcaments situats en aquest tram.A més, els vehicles procedents de l'avinguda Meridiana que vulguin accedir al carrer de Felip II s'hauran de desviar seguint l'itinerari degudament senyalitzat. Així, el recorregut provisional transcorre en direcció nord des de l’avinguda Meridiana, passant pel carrer de Sant Antoni Maria Claret, el carrer d’Espronceda i el carrer de Juan de Garay, per enllaçar un altre cop amb el carrer de Felip II.D'altra banda, en moments puntuals, es tallarà totalment l'accés a aquest tram.

Afectacions al transport públic.

Les línies d’autobús 71 i 126 afectades per aquestes restriccions, es desviaran també per l’itinerari alternatiu previst i es traslladarà la parada actual situada al tram tallat del carrer de Felip II al carrer d’Espronceda.Pel que fa als vianants, s’habilitaran encaminaments al tram tallat de Felip II, per tal minimitzar les afectacions als veïns i comerciants de la zona.Igualment, per a facilitar l’accés a la benzinera situada a la cruïlla dels carrers de Felip II i l’avinguda Meridiana, durant el temps d’execució d’aquests treballs, s’habilitarà una entrada i una sortida provisional a l’avinguda Meridiana.

Nova estació de Felip II de Sagrera-Meridiana

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques treballa en la construcció de dos túnels de metro que discorren en paral·lel entre el macropou d’Onze de Setembre i l’intercanviador de Sagrera-Meridiana.El túnel del costat mar donarà servei inicialment a l’L9 i ja en el futur formarà part del perllongament de l’L4, que enllaçarà amb l’actual estació de La Pau. Per contra, el túnel del costat muntanya donarà servei exclusivament a l’L9 des d’un inici.Els treballs que ara s’inicien permetran construir un nou vestíbul en el futur intercanviador de Sagrera-Meridiana, dins del tram de túnel del costat mar, de manera que donarà servei inicialment a l’L9 i més endavant a l’L4.Les obres consistiran en l’excavació a cel obert de l’estació de Felip II. Els treballs inclouen la construcció dels murs pantalla, que tindran una profunditat de més de 40 metres i delimitaran el perímetre del vestíbul, que comptarà amb un superfície rectangular de 450 m2.El nou espai estarà adaptat a persones amb mobilitat reduïda, i connectarà amb l’exterior mitjançant l’actual accés de l’L5 de Felip II, que disposa d’un ascensor i escales fixes i mecàniques. Igualment, l’enllaç entre el nou vestíbul i les dues andanes laterals de l’L9, es farà també amb escales fixes i mecàniques i dos ascensors.Aquest intercanviador es configura com un dels eixos vertebradors de la xarxa de transport públic de la ciutat, ja que permetrà l’enllaç entre l’L9 i l’L4, l’L5 i l’L1 del metro, rodalies de Renfe i l’AVE.

El tram La Sagrera - Sants...clau de govern?

Tot sembla indicar que a les properes eleccions CiU i ERC (juntament amb altres partits "petits") seran claus per decidir qui governa a l'Estat Espanyol. El més de març toquen eleccions generals i des de les files de CiU ja s'està introduïnt el tema del tunel en l'agenda electoral.

Mas i Trias han deixat clar que el partit que vulgui el seu suport (PP o PSOE) haurà d'acceptar el canvi de traçat i estudiar la viabilitat de construir-lo o bé per Vallès o bé pel litoral.

• Trias dice que si Zapatero quiere apoyo CiU debe cambiar trazado túnel AVE. 01/01/2008. Terra Actualidad - EFE.

La Sagrera a la premsa.

Tot seguit us facilitem una sèrie d'enllaços sobre notícies que han sortit a la premsa aquestes darreres setmanes parlant de La Sagrera.

• La Sagrera i Sants es revaloritzen a alta velocitat. Interessant article de www.elmundo.es on es parla de la revalorització de les zones afectades pel TGV.
• El Metro rep l'últim dels 10 vehicles per reforçar la L1. Article de ElPeriodico on s'explica la culminació de l'increment del 40% de convois a la L1.
• La L9 fa 5 anys amb el amb el 40% de les obres i infraestrucures realitzades. Article de ElPeriodico on s'explica l'estat d'execució de les obres de la L9 del metro 5 anys després d'haver-les començat.
• Sant Andreu es reivindica com a un centre més de Barcelona. Article de ElPeriodico on s'explica que deparen els propers anys pel districte.
• Cronologia dels desproposits del TGV. Del 96 a l'actualitat. http://www.eleconomista.es/
• Foment prioritza l'arribada del TGV i el restabliment de FGC a l'adjudicació del Tunel La Sagrera - Sants. http://www.ar.invertia.es/
• Foment manté a l'aire l'adjudicació del tunel La Sagrera-Sants. ElPeriodico.

TGV: L'Ajuntament, la Generalitat i Foment presionen Adif.

El Consell d'Administració de la Societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat (participada per Foment, Generalitat i Ajuntament) van acordar demanar al Consell d'Administració d'ADIF que liciti quan abans millor el tram des de La Sagrera fins al Nus de la Trinitat. El pressupost per aquest tram ascendeix a 375,5 millons d'euros.

La societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat aportarà 142,6 millons d'euros provinents de la requalificació dels terrenys que ocupen les vies de RENFE i l'antiga estació de mercaderies de La Sagrera.

SECTOR TORRE DEL FANG. El primer sector de les obres, entre la Torre del Fang (on finalitzará el tunel sota l'Eixample) i la futura estació de La Sagrera, compta amb un pressupost que supera els 98,65 millons d'euros.

D'aquests, 85,99 els aportarà Adif i 12,66 la societat anteriorment esmentada. El pressupost inclou la construcció de la xarxa ferroviaria d'ample internacional pel TGV, la cobertura de les vies i els desviament de les actuals vies d'ample iberic per permetre la construcció de l'estació.

SECTOR SAGRERA-TRINITAT. El pressupost de les obres del segon sector, entre l'estació de La Sagrera i el nus de la Trinitat, puja a 276,83 millons d'euros.

D'aquests 276,83 millons, 146,88 aniran a càrrec d'Adif i 129,95 a compte de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat. El projecte també inclou la reforma i cobriment de l'estació de Sant Andreu Comtal, l'urbanització dels carrers de la zona, la construcció dels colectors i dels accesos diversos soterrats que faran possible la conexió de l'estació de La Sagrera amb els nus de la Trinitat. En aquest tram també s'hi han d'ubicar uns tallers per al TGV.

Gehry ja redacta el projecte del gratacel de la Sagrera

• La torre de l'autor del Guggenheim aprofitarà energia del subsòl i de l'aire.
• Una mostra reuneix les obres que impulsa el Consorci de la Zona Franca a BCN.

L'edifici emblemàtic del pla d'urbanització del milió de metres quadrats que s'alliberaran amb les obres de l'AVE entre la Sagrera i Sant Andreu, el gratacel de l'arquitecte nord-americà Frank Gehry, ha fet un pas important. El Consorci de la Zona Franca, l'agència pública de promoció econòmica que impulsa la torre de 34 pisos, ja ha encarregat formalment la redacció del projecte a l'autor del Museu Guggenheim de Bilbao, segons va revelar ahir el delegat de l'Estat a l'entitat, Manuel Royes.Gehry vol que l'edifici d'oficines de 145 metres que s'aixecarà a la zona del Triangle Ferroviari, anomenada així per estar entre les vies que des del Clot van al nus de la Trinitat i les que baixen cap a la costa, sigui un exemple en l'ús d'energies renovables. L'arquitecte pretén aprofitar, fins a un 50% del consum, l'energia geotèrmica del subsòl i l'eòlica del corredor de la Sagrera pel qual discorren les vies, segons va explicar Royes.El projecte de l'edifici ja està en marxa, però no passa el mateix amb els acords urbanístics i financers que permetran disposar d'uns terrenys en els quals intervenen fins a quatre organismes: Adif, TMB, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. El consorci encara ara la fase més difícil del pla, la negociació econòmica.

INVERSIÓ DE 750 MILIONS

La torre de Gehry és un dels 10 grans projectes que impulsa l'entitat a Barcelona, amb una inversió total de 750 milions d'euros i una superfície construïda de 850.000 metres quadrats. Les maquetes més representatives d'aquestes obres es mostren en una exposició oberta ahir per Royes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.Allà es poden veure els projectes d'altres edificis que firmen arquitectes de projecció internacional que, quan s'acabin, seran també una referència per a la ciutat: l'edifici Mediàtic, d'Enric Ruiz Geli, ubicat al 22@ i destinat a empreses de noves tecnologies, en especial audiovisuals; l'espectacular torre Espiral, de la iraquiana Zaha Hadid, al Fòrum, futura seu del campus interuniversitari del Besòs; el gratacel Diagonal 00, d'Enric Massip-Bosch, la seu de Telefónica que es començarà a construir al mes de juliol; i l'edifici Taulat, de Joan Sabaté, al carrer del mateix nom, on s'ubicaran les dependències que ara estan disperses del Banc de Sang i de Teixits de la Generalitat.La fórmula del consorci és pagar les obres i recuperar la inversió llogant-les diversos decennis fins que l'inquilí passa a ser propietari.

Font: El Periodico 26/4/2007

El TGV arribarà a la Sagrera amb l'estació a mig construir

• És l'única forma de no comprometre l'arribada del tren el 2009
• Només funcionaran dues de les nou vies d'alta velocitat previstes
• Aviat començaran les obres al barri

El Tren d'Alta Velocitat (TGV) arribarà a la Sagrera amb l'estació a mitges. Aquesta és la solució que ahir van acordar el departament d'Obres Públiques, l'Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Foment per poder complir el compromís d'arribada del TGV a la zona nord de la ciutat, datat a final del 2009.

En els pròxims mesos es redactarà el projecte executiu de la primera fase de l'estació, que consistirà en la construcció dels quatre nivells subterranis de què disposarà. Sota el nivell 0, on hi haurà el vestíbul de les línies d'alta velocitat, hi haurà les andanes del TGV (-1) i el vestíbul i les andanes de les dues línies de rodalies que hi pararan, situades als nivells -2 i -3, respectivament.

Andanes de 400 metres.
Les andanes del TGV tindran una llargària de 400 metres, tot i que en aquesta primera fase només se'n construirà una, que donarà servei a dues vies. En els primers mesos de funcionament, per tant, la Sagrera no exercirà d'estació central del TGV i d'origen, ja que els trens només hi pararan de camí cap a Sants o cap a Girona. Les andanes de rodalies, on hi pararan les línies C1 i C2 i probablement el tren de l'aeroport, seran de 250 metres. Els dos vestíbuls tindran accés directe des de l'estació d'autobusos que es construirà a la banda de muntanya.

L'arribada de l'alta velocitat, però, permetrà la remodelació total de l'entorn de la futura estació. El projecte preveu soterrar els 3,7 quilòmetres de vies que hi haurà entre l'estació i el barri de la Trinitat. El cobriment també incorporarà el tren convencional i l'estació de Sant Andreu Comtal. En total l'operació tindrà un cost total de 1.200 milions d'euros, sense tenir en compte la segona fase d'obres de l'estació, que podria pujar 300 milions més.

Aquestes despeses es cobriran en un 40% amb la requalificació dels terrenys ara ocupats per les vies. El consorci preveu construir a la zona 10.374 nous habitatges, en l'operació urbanística més important de la ciutat des del Fòrum de les Cultures. Un parc de 45 hectàrees completarà la reforma de l'entorn del barri.

Primers canvis visibles
Tot i l'acceleració dels tràmits de construcció, la col·locació de la primera pedra de l'estació quedarà, com a molt aviat, per a mitjan any que ve. El primer canvi físic que veuran els veïns de la Sagrera serà l'enderrocament de l'antiga estació de mercaderies, que serà adjudicat en les pròximes setmanes. Més tard vindrà la licitació del soterrament de les vies, que es farà a la tardor, amb la intenció que les obres comencin durant el primer semestre de 2008.

Font: Avui

La construcció de l'estació de la Sagrera de l'AVE s'iniciarà el 2007

• L'enderroc immediat dels vells locals de Renfe comença el compte enrere per obrir la terminal el 2009
• El Ministeri de Foment preveu licitar també aquest any el túnel per Provença, Diagonal i Mallorca

La que ha de ser l'estació central de la Barcelona de la nova dècada, la Sagrera, tindrà via lliure en les pròximes setmanes amb l'enderrocament de les obsoletes instal.lacions de mercaderies de Renfe que ara ocupen els terrenys. Aquest és el principal acord per impulsar la línia de l'AVE al seu pas per la ciutat pres ahir entre el Ministeri de Foment, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. En els quatre mesos que durarà l'enderrocament, es farà el projecte executiu de la primera fase de l'estació intermodal, l'estructura de les andanes i els vestíbuls soterrats de l'AVE i de Rodalies. Després s'adjudicaran les obres amb la intenció que puguin començar aquest any i acabar el 2009, quan el tren d'alta velocitat ha d'arribar a la frontera.

Tots els terminis dels treballs de l'AVE a Catalunya són molt ajustats des que el Govern del PSOE va decidir a l'inici de la legislatura que el tren arribaria el 2006 a Tarragona, el 2007 a Barcelona-Sants i el 2009 a Barcelona-Sagrera i a França, per esmenar els crònics incompliments del PP. Però el calendari a l'àrea de Barcelona encara ho és més si és possible. Per això, l'estació de la Sagrera es farà en dues fases perquè la primera, la inferior i pròpiament ferroviària, estigui a temps i sense sobrecostos a causa de la construcció d'instal.lacions provisionals com les que ara s'estan enderrocant al Prat de Llobregat.Per a una segona fase, encara sense dates, queden els edificis d'oficines i equipaments que s'aixecaran sobre la primera. Aquesta obra inicial costarà 100 milions d'euros, segons va informar el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, una petita part dels 1.200 que s'invertiran en tota l'operació, que s'espera finançar en un 40% amb l'aprofitament urbanístic del sòl alliberat.

VIALS SEGREGATS. En la reunió de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocidad, a la qual també van assistir el conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, i l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, es va tractar així mateix de la licitació després de l'estiu del cobriment de les vies de l'AVE i de Rodalies entre el pont de Bac de Roda i el nus de la Trinitat, l'estudi informatiu de la qual ha aprovat recentment Foment. Aquesta obra ferroviària subterrània tindrà un cost de 250 milions i també inclourà dos vials segregats que transcorreran paral.lels a les vies i que connectaran la futura estació amb el nus de la Trinitat.

Els representants de les tres administracions van ratificar ahir, una vegada més, el traçat del túnel entre les estacions de Sants i la Sagrera pels carrers de Provença i Mallorca i per un tram de la Diagonal. El Ministeri de Foment afirma que la polèmica galeria de més de cinc quilòmetres que travessarà l'Eixample es podrà licitar en el transcurs d'aquest any tal com ha estat mantenint fins ara.

El projecte està pendent de l'estudi del Ministeri de Medi Ambient. Els informes complementaris que va demanar aquest departament a la Generalitat es van entregar fa poques setmanes i no qüestionen els treballs, segons Foment, de manera que d'aquí a poc es contestaran les al.legacions presentades, s'aprovarà l'estudi informatiu i, tot seguit, el projecte d'obra. Les administracions es reafirmen en el fet que la solució tècnica adoptada "dóna totes les garanties a la Sagrada Família".

Font: El Periodico.

Un túnel llarg i fals

El desnivell.

En el recorregut per Sant Andreu, les vies de l'AVE es construiran a la mateixa altura de les actuals de Rodalies. El soterrament es farà amb un fals túnel que aprofitarà el desnivell que presenta el terreny. El projecte inclou una estació de Rodalies a Sant Andreu Comtal, una zona d'estacionament i de manteniment a Sagrera i uns tallers per a l'AVE. Només en un tram de 60 metres al carrer de Joan Torras la caixa de formigó sobresortirà fins a dos metres, segons ha explicat Jaume Castellví.

L'estació.

L'estació intermodal de Sagrera tindrà tres nivells subterranis. Al primer, a la cota actual del terreny, hi haurà les andanes de les vies d'ample internacional de l'AVE. Al segon, s'hi construirà un aparcament, una estació d'autobusos i un vestíbul. I al tercer, es realitzarà l'estació de les vies d'ample ibèric per als trens de Rodalies i les vies de les línies de metro L-4 i L-9. A sobre s'hi aixecarà el gratacel d'oficines de l'arquitecte Frank Gehry.

Font: El Periódico 30/3/2007

Foment dóna una empenta a l'AVE i aprova el tram Sagrera-Trinitat

• El ministeri tramita en un temps rècord el pla de 3,7 quilòmetres de vies soterrades
• El tren circularà el 2009 però sense parar a l'estació, que encara no estarà acabada

El front nord de l'AVE a Barcelona ha iniciat el compte enrere definitiu. Quan les obres pel sud fins a Sants estan en l'última fase perquè el tren pugui arribar a l'estació a finals d'any com ha anunciat la titular de Foment repetidament, el ministeri ha aprovat de manera definitiva el tram Sagrera-nus de la Trinitat en el temps rècord d'un mes després de rebre la preceptiva declaració d'impacte ambiental. El projecte preveu soterrar 3,7 quilòmetres de vies i construir la gran estació intermodal de la Sagrera, on el tren d'alta velocitat confluirà amb els de Rodalies i les línies L-4 i L-9 del metro.

Aquesta accelerada a un pla que es va començar a tramitar el 2000 sense soterrar les vies i que les més de 300 al.legacions presentades van portar a reconsiderar incloent-hi el cobriment i altres millores, es produeix després de la reunió del 8 de febrer a Madrid entre la ministra Magdalena Álvarez, el president José Montilla, el conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.

Els polítics catalans van demanar a Álvarez que agilitzés el projecte i la desafectació del sòl ferroviari per poder tramitar els plans d'urbanització d'una zona de 163 hectàrees on es construiran, a més de la infraestructura, parcs, equipaments i 8.000 vivendes. La resposta va arribar, finalment i amb una falta de publicitat freqüent en actes de Foment, al Butlletí Oficial de l'Estat de divendres passat.

Inici de les obres.

Una vegada aprovat definitivament l'estudi informatiu, Adif, el gestor d'infraestructures del ministeri, encarregarà els pròxims mesos els projectes constructius per poder licitar, adjudicar i començar les obres abans que s'acabi aquest any. Els terminis són molt ajustats, però l'objectiu és que el 2009 l'AVE, i també els trens de Rodalies de Granollers i Mataró, ja puguin passar per les noves vies, malgrat que l'estació intermodal encara no estigui a punt, segons va explicar ahir a aquest diari Jaume Castellví, conseller delegat de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, la societat creada per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i Adif per coordinar tot el projecte.

El consistori, per la seva part, també intentarà aprovar, en el poc temps que li queda fins a les eleccions del mes de maig, els plans d'urbanització de l'entorn de la futura estació i dels àmbits de Prim i Colorantes 2. Els tècnics municipals han avançat aquests documents en els últims dos anys i ara es podran finalitzar tenint en compte el que ha establert definitivament el ministeri, segons ha dit el gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer.Les obres es faran mantenint el trànsit ferroviari actual, igual que s'ha fet a Sants, tot i que el menor volum en comparació amb aquesta estació i l'amplitud del terreny on es treballarà porten el Ministeri de Foment a sostenir que hi haurà poques incidències.

Font: El Periódico 30/3/2007

Una plaza con nombre de coche

La Sagrera cuenta desde ayer con una plaza dedicada a la antigua empresa Hispano-Suiza, que en tiempos estuvo ubicada en el barrio. Al acto inaugural asistieron el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, y la nieta del fundador de la marca, Carmen Mateu. Este nuevo espacio es fruto de la reciente reforma de las calles de Martí Molins, Mossèn Juliana y Monlau, que también ha generado la apertura de la calle de Clara Zetkin. La plaza está situada en la confluencia de las calles de Costa Rica y Sant Antoni Maria Claret -en su tramo final por debajo de la avenida Meridiana- con la de Garcilaso, cerca del solar, hoy vacío, que ocupó durante años el Instituto Gutmann.La urbanización de la plaza ha generado dos zonas verdes a los lados y en medio una pavimentada; comprende una zona de juegos infantiles y otra de descanso con bancos y sillas que aprovecha el escalonado del terreno. Se complementa con nuevas columnas de luz y unos curiosos pilones para evitar el paso de vehículos.

La fiesta de inauguración contó con un desfile de coches de época Hispano-Suiza. La comitiva era más bien reducida, pero sobresaliente en calidad: dos Tipo 16, dos H6 y un J12, todos ellos perfectamente restaurados; sin embargo, la estrella de la tarde -que ya lo fue en el reciente rally Barcelona-Sitges- fue un excepcional Tipo 15/45 de 1912, más conocido como Hispano Alfonso XIII, nombre del abuelo del actual Monarca español. Se fabricaron 650 ejemplares del modelo, y esta unidad, que se conserva en muy buen estado, es una de las 21 que han sobrevivido.

La caravana de coches salió del centro cívico de la Sagrera, en la calle de Martí Molins, donde se puede visitar una exposición titulada La Hispano-Suiza, Imatges d'un prodigi, que puede verse hasta el 2 de abril. La exhibición ha sido organizada por la Associació d'Estudis Històrics de l'Automoció Sant Andreu-La Sagrera, y ofrece un recorrido visual a través de imágenes y objetos por la historia de la entonces prestigiosa marca.

Establecida en el barrio desde 1911, la Hispano-Suiza había sido fundada en 1904 por el empresario barcelonés Damià Mateu -el popularmente conocido como Mateu dels ferros- y el ingeniero suizo Marc Birkigt (de ahí el nombre) y tuvo su primera ubicación en la calle de Floridablanca. Con la compra de las antiguas naves de la Farinera Gran, la empresa se trasladó a la Sagrera y puso en marcha una de las fábricas más modernas de su tiempo, en la que empleaba a centenares de personas; incluso disponía de una sección de forja en Ripoll (La Farga Casanova). La Hispano empezó fabricando coches, camiones y autobuses, pero gracias al genio de Birkigt, uno de los ingenieros más brillantes de la historia, no tardó en lanzarse a construir propulsores aeronáuticos y también grandes motores marinos. Pronto abrió una factoría en París, de donde saldrían sus modelos más prestigiosos. Así, el Hispano-Suiza se convirtió en favorito de aristócratas, políticos, industriales y artistas. Francesc Cambó, André Dubonnet, Carlos Gardel y Pablo Picasso fueron algunos de sus entusiastas.

Durante su época de esplendor, la marca catalana fue el súmmum del refinamiento, la potencia y la elegancia automovilística: lo que hoy se conoce en términos de mercadotecnia como la excelencia. Su prestigio, especialmente durante el periodo de entreguerras, no tuvo rival. Bugatti era el máximo exponente deportivo, Rolls-Royce sobresalía como epítome del lujo, pero sólo el Hispano ofrecía la suavidad de funcionamiento mecánico característica e inigualable que, junto a las equilibradas proporciones de sus chasis y carrocerías, hizo de él un mito y llegó a merecer la consideración de mejor coche del mundo. Además, sus motores de aviación dieron a las potencias aliadas la supremacía aérea definitiva en la I Guerra Mundial: la victoria quedó garantizada desde el momento en que sus escuadrillas dispusieron de un propulsor capaz de funcionar con total eficiencia a gran altitud, un propulsor fabricado en el barrio de la Sagrera, no muy lejos de la plaza inaugurada ayer.

En la Sagrera se respira gasolina, pero de la que despide efluvios que evocan la cultura, la historia, la competición y el amor por la técnica, una pasión que uno sólo llega a apreciar en su justa medida cuando la descubre. No es sólo el pasado de muchos de sus habitantes, tan estrechamente ligado a la fábrica Hispano, después reconvertida en Pegaso. Al otro lado de la plaza, en la calle de Oliva esquina con la de Monlau, está el centro de estudios Monlau, dedicado desde hace más de una década a formar mecánicos de competición, con un equipo que dirige el ex campeón del mundo de 125cc Emilio Alzamora.

Siguiendo por la calle de Monlau se llega a la recoleta plaza de Masadas, donde cada primer domingo de mes se reúnen grupos de aficionados a temas del motor, coleccionistas de coches en miniatura y de slot (el popular Scalextric), y también los miembros de la Agrupació Masadas, dedicados a recopilar la historia gráfica del transporte en este país. Dejando atrás la plaza y siguiendo por Monlau hasta la esquina con Pacífic, en el número 19 de esta calle se radica la sede del Club André Citroën, una dinámica entidad que agrupa a los amantes de los vehículos del doble galón, del 2CV al GS, pasando por el Traction Avant y el legendario DS o Tiburón.

Font: El Pais 24/3/2007

La llegada de la alta velocidad a la Sagrera dejará 10.374 pisos y un parque de 3,5 kilómetros

Sant Andreu y Sant Martí están a punto de coger el tren en la Sagrera. Hace décadas que esperan. Pero ahora, la megafonía oficial anuncia por fin la próxima llegada de la alta velocidad a estos dos distritos olvidados por las grandes transformaciones de la ciudad. Todo apunta que pronto se empezará a coser el roto provocado precisamente por la trinchera ferroviaria.

El impulso del AVE permitirá la construcción de la estación intermodal de Sagrera, la cobertura de la inmensa playa de vías que se convertirá en el parque más grande de Barcelona - 3,5 kilómetros de longitud-, además de crear un nuevo barrio dotado con 10.374 viviendas, con un 46% de protección oficial. Este espectacular incremento residencial propiciará la llegada de más de 25.000 vecinos, una población equivalente, por ejemplo, a Martorell o Sitges.

De todo este espacio, surgido del olvido, se podrá disfrutar de forma completa a partir del 2012, momento en el que se espera que las obras en equipamientos, pisos y la urbanización de la zona verde se encuentren ya acabadas. El paso del AVE por el subsuelo será antes, para el 2009, si todo va según las previsiones y con permiso de la movilización ciudadana contra la perforación por el centro de la ciudad para unir las dos grandes estaciones.

En concreto, la pieza clave de esta transformación será la estación intermodal de Sagrera, convertida en auténtico motor del proyecto municipal. El desbloqueo de la situación de espera se produjo el pasado 27 de febrero cuando el Ministerio de Medio Ambiente dio su visto bueno al proyecto de túnel que ha de ir desde el puente de Felip II - el de Calatrava- hasta pasado el nudo de la Trinitat. La declaración de impacto ambiental (DIA) abre la puerta a todo el proceso burocrático que ha de conducir al inicio de las obras, previsto para este año. Ahora ha de mover ficha el ministerio de Fomento con la aprobación definitiva del estudio informativo de este trazado.

El Ayuntamiento modificará el planeamiento urbanístico para dar edificabilidad a los terrenos del Adif - el entre empresarial de Fomento que gestiona la infraestructura ferroviaria-, que a su vez procederá a la desafectación ferroviaria de sus terrenos. Su utilización, ya sea para vivienda libre o protegida o para terciario, generará unas plusvalías con las que se financiará en gran parte la estación y la cobertura de la playa de vías.

Jaume Castellví, consejero delegado del consorcio Barcelona Sagrera de Alta Velocidad, en la que están representadas las tres administraciones - Gobierno, Generalitat y Ayuntamiento-, confía en que a finales de este mes o después de Semana Santa, se reunirán los representantes de esta entidad para iniciar el proceso de la desafectación ferroviaria. A partir de aquí se podrá, iniciar las reparcelaciones de estos ámbitos, que se suman a los que se encuentran cerca de las vías, como el de las cuarteles de Sant Andreu.

Los diferentes planes urbanísticos que se impulsan en el entorno de la cobertura - ver gráfico en las páginas 2 y 3- permitirán crear el nuevo barrio de 10.374 viviendas. En estos momentos sólo faltan tres planes de mejora urbana por aprobar. Uno de ellos recibirá el visto bueno en el próximo pleno municipal. Es el que afecta al sector donde se encontraba la antigua Fábrica Nacional de Colorantes. En la actualidad es un espacio abandonado, de descampado, que albergará un total de 1.192 nuevas viviendas. Los otros dos están más verdes. El que reordenará la zona más próxima a la estación de Sagrera se encuentra en proceso de aprobación inicial. Aún se deben hacer algunas expropiaciones, que sólo serán posible tras la citada desafectación y posterior reparcelación. El último de los proyectos de transformación urbanística que pondrá en el mercado 3.559 pisos se refiere a la rambla Prim. Se encuentra en proceso participativo y todavía es incipiente, pero su aprobación se espera también para este año.

Una vía verde sobre raíles.

El resto de planeamientos están aprobados. Algunos desde hace ya bastante tiempo como el de Can Portabella, que ya está en obras. Mientras que otros, como el de los cuarteles de Sant Andreu están próximos los trabajos de construcción de las 2.000 viviendas, el 60% de ellas protegidas. También se ha aprobado la reparcelación del triángulo ferroviario, donde el Consorci de la Zona Franca construirá el edificio de oficinas del arquitecto Frank O. Gehry y el museo de la Mobilitat.

El gran parque discurrirá desde Trinitat hasta la estación de Sagrera, cosiendo el espacio entre Sant Andreu y Sant Martí, separados físicamente desde la implantación del ferrocarril. La zona verde de 45 hectáreas se construirá sobre la gran losa de cemento, que financiará en parte el Ayuntamiento. En la franja central está previsto instalar un equipamiento deportivo que se complementará con las pistas de fútbol y baloncesto descubiertas. Los aspectos de urbanización del gran jardín aún están por determinar. Hace unos meses se propuso que una larga pasarela recorriera a lo largo el parque para garantizar su continuidad. Sin embargo, parece que la medida se ha descartado o al menos ha quedado en el aire.

De forma paralela a esta lengua verde discurrirá el tráfico rodado. Se crearán vías rápidas que enlazarán el aparcamiento de la estación de Sagrera con el nudo de la Trinitat y el Eixample, mientras que se mantiene la circulación local en superficie. El vial rápido deprimido de la calle Ferran Junoy - de reciente construcción- no sufrirá ninguna variación, aunque para permitir el acceso peatonal al parque se construirán pasarelas. Al otro lado, en la calle Andana de l´Estació, la circulación hasta el nudo de la Trinitat transcurrirá por una calzada soterrada, que nacerá en el aparcamiento de la estación, lo que evitará una sobrecarga de vehículos en la zona. De todas maneras, el tráfico local seguirá en superficie.

Los proyecto municipales propiciados por esta transformación no han olvidado la creación de conjunto equipamientos, desde centros cívicos, deportivos, educativos, culturales, socio-sanitario, albergues, residencias para personas mayores, pisos para jóvenes, biblioteca o la dotación de un tejido comercial, entre otros. En este último apartado figuran hoteles o una buena previsión de oficinas. De hecho, la construcción de la estación, con sus tres plantas intermodales - metro y cercanías; aparcamiento y vestíbulo; alta velocidad- se ha de compaginar con la de la parte superior, más de 180.000 m2 de terciario.

Font: La Vanguardia

Excavats els 500 metres del túnel de maniobres de la L-9 a la Sagrera

La construcció de la mastodòntica línia 9 del metro de Barcelona de 46 quilòmetres avança amb tants canvis de projecte, dificultats en les obres i modificacions de terminis, que la culminació de cada etapa és un fet destacat. És el que va passar ahir amb el final de la perforació del túnel que connectarà la línia amb els tallers i les cotxeres del metro de l'anomenat triangle ferroviari, a la zona de la Sagrera. La Conselleria d'Obres Públiques va informar que la tuneladora ja ha culminat la galeria subterrània de mig quilòmetre que serà clau per a les operacionsferroviàries de la línia i el manteniment dels trens.La màquina és la mateixa que va excavar fins al setembre del 2005 el tram de 4,3 quilòmetres de la L-9 de Santa Coloma de Gramenet entre Can Zam i el riu Besòs. Aquí va ser desmuntada i traslladada al pou de construcció de la cruïlla de Santander i Via Trajana des d'on ha perforat el túnel fins al macropou d'Onze de Setembre, al carrer de Soldevila, entre Camp del Ferro i Riera d'Horta. En el recorregut ha passat sense problemes sota unes naus industrials i la platja de vies que l'Adif i Renfe tenen a la Sagrera.

PUNT ESTRATÈGIC

El gran pou al qual ha arribat la tuneladora, de 150 metres de llargada, 90 d'amplada i 30 de profunditat, és un punt estra- tègic en la construcció de la línia. A ell ha d'arribar també l'altra màquina, aturada per segona vegada des de fa uns mesos més enllà del Bon Pastor per dificultats en la consolidació d'alguns edificis, que completarà el tram de Badalona que va començar a excavar al Gorg.

Una vegada completades les tasques de manteniment, la tuneladora es traslladarà a l'extrem sud de l'e- norme forat per prosseguir, abans de l'estiu, la seva tasca subterrània fins a l'estació de Sagrera AVE, primer, i fins a l'intercanviador de Sagrera Meridiana, després. La L-9 enllaçarà aquí amb la L-1, la L-5 i també amb la L-4, quan es prolongui, així com amb els trens de Rodalies i de mitjana distància de Renfe.

En un futur encara sense dates, perquè el projecte inicial s'està revisant a fons amb nous estudis geolò- gics i tècnics, aquesta màquina de 12 metres de diàmetre serà l'encarregada de començar, amb l'adaptació prèvia al nou tipus de subsòl, el llarg tram central de la L-9, el que va de la Sagrera a la Zona Universitària passant per Lesseps, i que tindrà Maragall com a primera estació.

A la galeria acabada ahir hi confluirà també la prevista, tot i que encara sense cap projecte, prolongació de la L-4, que des de l'estació de La Pau, on finalitza ara, continuarà fins a l'intercanviador de Sagrera Meridiana. Aquest túnel es farà amb el sistema de pantalles de formigó en el primer tram, de La Pau a Onze de Setembre. Fins a l'intercanviador, l'obra, conjunta amb la L-9, seguirà amb tuneladora.

El triangle ferroviari en què es connectarà la L-9 amb el nou túnel acull les cotxeres i el taller de manteniment de la L-2, les cotxeres de la L-4 i el taller de grans reparacions de tota la xarxa de metro. A sobre d'a- questes instal.lacions s'hi ha construït, a més a més, les cotxeres de Sagrera de la flota d'autobusos.