17.1.07

El transport (II)

Els tramvies s'identificaven per colors. Això és degut a que l'elevada taxa d'analfabetisme de principis de segle feia impossible que la majoria de la població els reconegués, exclusivament, pels seus números.
    Un altre pas important fou l'electrificació del tramvia, l'any 1901. L'electrificació provocà una concentració de companyies i la millora de les vies i dels vehicles. El 1911 la Compañía San Andrés fou absorbida per la Compañía Barcelona.
      A partir de 1922, els tramvies entren en competència amb els autobusos. L'any 25, els tramvies foren nacionalitzats.
        Amb la Guerra Civil, el tramvia caigué en desús. Un cop finalitzada la Guerra, l'ús del tramvia va augmentar degut a la manca de combustible per als autobusos. Entre el 1951 i el 58 els tramvies passaren a mans de l'Ajuntament de Barcelona. A mitjans dels 50 hi havia dues linies de tramvies que passaven per La Sagrera: el 40 (Urquinaona-Clot-Sant Andreu) i el 47 (Sagrera-Horta).
          La primera linia de trolebusos a la capital catalana transitava per La Sagrera. Era la linia que anava de Plaça Catalunya a Sant Andreu. Aquest tipus de transport es popularitzà cap als anys 40. Els trolebusos eren vehicles amb motor de tramvia i xassís d'autobús.
            L'any 1924 entrà en funcionament la primera linia de metro de Barcelona (actual recorregut de la L1). Aquesta linia estava gestionada per RENFE. De fet, per aquest motiu encara avui la L1 del metro té un ample de via diferent als de les altres linies. L'any 45 es presentà el projecte de prolongació Marina-Sagrera. Aquest tram, fou inaugurat el maig del 53. El tram Sagrera - Fabra i Puig s'inaugurà un any després, el maig del 54. A finals dels 50 La Sagrera completà la seva conexió (via metro) amb Barcelona: aquell any, s'inaugurà la L5.