Equips de futbol a La Sagrera

D’entre els equips de futbol que han existit a La Sagrera, el primer de tots i el més antic és el C.D Sagrerenc. En els anys 20 tenia el camp de futbol al lloc conegut com a “camp de l’Espunya”, situat sota Can Robacols, actualment el carrer Bofarull. Posteriorment va jugar al camp de la Ferroviaria, conegut com a “Camp del Ferro”. Quan el “Camp del Ferro” fou reformat el C.D Sagrerenc dugué a terme les seves activitats esportives al camp de la Nevin, actual Plaça dels Jardins d’Elx i tenia la seu social a Can Gaig, cantonada Carrer de La Sagrera amb Estevanez (actual Garcilaso).

Un altre equip que també tingué molta nomenada fou el C.D Joventut Sagrera. Aquest equip feia els partits en el mateix camp de la Nevin i tenia la seu social al bar La Vinya, al carrer de La Sagrera.

Al llarg dels anys tots dos equips tingueren jugadors amb cert renom. Del Sagrerenc cal destacar “l’Oro” (fill de la Bartra, que vivia al carrer Martí Molins, 52) , que destacà al Sant Andreu, Barcelona, Murcia i en “Soler” (migcentre del R.C.D Espanyol). Del Joventut Sagrera podem destacar a l’Estevez (Paquito) que també arriba a jugar amb el Sant Andreu. El germà d’en “Paquito” Estevez, Antonio, fou fitxat pel F.C Barcelona que com a compensació vingué a jugar un partit amistos l’any 47 al camp de la Nevin, tot un aconteixement per la barriada.

Gente Joven Sagrera

Tot seguit us oferim un video de l'històric grup "Gente Joven Sagrera" format a partir de les fotografies del grup recopilades en motiu d'una trobada que es va fer el juny del 2002 a la Nau Ivanow.

El Blog ja va dedicar un post al grup, recupereu-lo clicant aqui . Si coneixeu la història de Gente Joven i voleu participar ampliant els continguts d'aquest post feu-ho saber a blogdelasagrera@gmail.com.

Des de l’any 1966 La Sagrera va patir un creixement d’habitants espectacular. Es van construir els pisos del Banc Central (10 escales d’11 pisos per 4 portes per pis). També van fer els pisos dels “ninxols”, els del carrer Olesa i els de la lionesa. Quasi un poble.

Molts dels joves acabats d’arribar a La Sagrera és reunien al “cerebro” (el pati ballat del Banc Central). Uns quants d’aquests joves (Joaquin Sanchez, Pepito Santaella, Manolo Molins, Manolito Gala, entre altres) van anar a parlar amb el mossen per que aquest els deixes un local per poder-se reunir.

Així va ser com va neixer el GJS. L’any 67 es van redactar els estatuts del grup aprovats pel govern civil de Barcelona.

GJS tenia un local on hi havia diversos grups: cineforum, esports (futbol, ping pong) i excursionisme. També es realitzaven les respectives festes. Amb els diners que s’obtenien de les festes es finançaven la resta d’activitats.

La Sagrera antiga

Primer de tot, presentar-me: sóc Ma. Dolors Martí. Neta d'en Salvador i la Seberina; de l'Enriqueta i d'en Pere de la Vinya i filla de l'Andreu la i la Providència. Esposa de l'Agustí i mare d'en Gerard i l'Andreu. Intentaré col.laborar una miqueta tot i que el que puc aportar és només fent memòria.


Tota la meva vida he viscut a La Sagrera, de fet vaig neixer a Gràcia, però això només va ésser un fet puntual ja que en aquells anys les dones ja començàven a anar a les clíniques i hospitals a parir. Des que començo a recordar, el pensament em porta a un barri mol tranquil. Els carrers sense automòbils o molt pocs. L'anar i venir de nens i nenes a l'escoles, el traginar dels treballadors de les fàbriques i tallers del barri, les mares i àvies entrant i sortint de les cases. La netedat dels carrers; l'olor dels forns de pà; la flaira de les dues lleteries que jo recordo; les bodegues, la carboneria que hi havia a l'actual carrer de Vallés i Ribot (abans Dalmacio de Mur). El piular de les orenetes al carrer de casa "el meu carrer", a primera hora dels matins de primavera anant a banda i banda.

Posem fil a l'agulla.
Més o menys em puc imaginar com podria ésser el meu barri allà l'any 1957 quan jo vaig neixer. Els meus primers records potser siguin a partir dels tres o quatre anys (en fets puntuals) i després ja constants. Recordo perfectament el mercat, el petit mercat de La Sagrera. A l'interior les "parades" de verdura del "Fondo de Sant Martí"; la de la Dolores; la parada d'en Joan de La Mundeta (pollastreria); el "colmado" de Can Figueras (on hi havia treballat la meva mare); la peixateria de La Barretina"; la bacallaneria de La Sole; la carnisseria de la Paquita; la de la Rosa; la "musclaire"; la parada de les rampoines; la del Josep de l'embutit; les dues parades d'ous, la de "la morruda", etc......

A l'exterior del mercat i als volts de la plaça hi havia la drogueria de Can Figueras (actualment La Balear); i la bodega de Can Figueras. A la bodega s'hi podia comprar gel a trossos que els nens anàvem a comprar amb les bosses de malla (a trossos de una pesseta, dues o tres). Al costat mateix hi havia una fusteria, l'amo del qual era el marit de "La Rovelló". Al volts de la plaça on ara hi ha l'escola de música (aproximadament) hi havia la carnisseria de Ca La Patxa.

Al costat mateixi fent xanfrà amb el carrer Coll hi havia una bacallaneria que tenia dues entrades (una per la plaça i l'altre pel carrer Coll). On ara hi ha la botiga de fruites i verdures (plaça Massades xanfrà carrer Monlau) hi havia un "colmado".

No podem oblidar-nos de "Can Gerardo". La botiga de referència del barri. Cal que tinguem present que quan Can Gerardo no hi sigui, La Sagrera perderà un referent. Anteriorment a dir-se Gerardo es deia "La Baratura" i anteriorment a aquest, va ésser un convent de monges novicies. Jo, havia sentit la dita de que entravés a Can Gerardo per una porta a comprar "ronquina" i sorties d'allà complementament vestit. I de veritat que era així. Allí s'hi podia comprar des de sabates, espardenyes, devantals, "guarda-polvos", samarretes, calçotets, calces, mitjons, faixes, roba de cosa, sabons, colonies, betes, fils, ........

Passem al carrer Gran de La Sagrera.
Al carrer Sagrera on actualment hi ha l'ortopedia Arbós hi havia la sastreria de Can Canals. Excelent sastreria. A casa se'n parla sovint de la familia Canals. De fet, tot i ser de dretes, aquesta familia va contribuir a que homes del barri poguessin tornar a casa des de l'exili. Recordo perfectament els aparadors que tenia i els "maniquis" de nens.

Al costat mateix hi havia una carnisseria de la qual a l'exterior encara hi queden les restes dels cartells anunciadors de productes. Una mica més aball la fàbrica de sabons de "Benito Ferrer" (Sabons el Elefante). Particularment en tinc un record molt agradable per haver tractat amb les filles de la familia (Isabel, Marta, ....).

Seguim una miqueta més avall i just on actualment hi ha una papereria (nova, per cert) hi havia el local de Cal Jerrer (no sé si ho escric bé), local obrer on hi tenien cabuda i es reunien la gent del barri. Tenia el seu propi teatre i sembla ser que en temps de guerra les dones s'hi aplegàvem per fer roba pels soldats. Un cop acabada la guerra van tancar el local.

Al carrer Sagrera xanfrà amb el carrer Coll, hi recordo un taller de reparacions d'automòbils i al costat el forn de pà de Can Padró. On per cert la meva mare hi havia treballat junt amb la Paquita, la Dolors (filla de la casa). Al xanfrà del davant del taller hi havia la tintoreria de Can Tresserres, per cert que hi ha estat fins fa ben poc.

També al carrer Gran hi recordo la canssaladeria de Can Pauet, un colmado que estava situat al carrer gran amb xanfrà carrer Pacific (banda de mar); una botiga de llegums cuits, la merceria de Can Guiu, la rellotgeria de Can Donadeu, l'espardenyeria de Cal Iborra; la botiga de plats i olles de la senyora Victòria, després els Gonzalez; una ferreteria; la farmàcia del senyor Roura; una barberia (actualment Leon); la merceria de ca la Fina (també botiga blava).

Ah, per cert, no ens oblidem de la caserna de bombers que hi havia també al carrer gran i la font de Can Gaig (edificis els van tirar a terra).

Al carrer Coll i concretament a la zona de l’actual plaça de l'Assemblea de Catalunya hi havia, i encara hi és i espero que per molts anys, la bodega de Can Pons.

De fàbriques al barri hi recordo la de Can Gori, on per cert hi treballavem els meus avis en Salvador i la Seberina. Aquesta fàbrica tenia naus al carrer de Martin Molins, al carrer Coll (zona plaça A. de Catalunya). Hi treballaven també en Moises, en Mitjana, la Efi i el seu marit el nom del qual no recordo, la Caro, en Matias Nogues. Aquesta fàbrica a part de tenir al personal a la pròpia instal.lació també donava feina a dones, la feina de la qual la podien fer a casa seva.

Actualment, segueixo vivint a La Sagrera.

La Sagrera Provençals Unió Esportiva. Fotografies.

El passat mes d'octubre, un dels primers "posts" del Blog fou sobre La Sagrera Provençals Unió Esportiva, històrica entitat esportiva del nostre barri que ajudà a vertebrar el teixit associatiu del Barri tan afeblit durant els anys de dictadura.

Cliqueu aquí per anar al "post" sobre La Sagrera Provencals Unió Esportiva.

Doncs bé, avui hem rebut de Quim Terré dues fotos de l'històrica entitat. Aquí les teniu:

A la foto de dalt l'onze està format per: (drets d'esquerra a dreta) Josep Mayordomo; Carlos Torres, Alfonso Lombardia, Jordi Vilagut, Ramón Basiana, Francesc Xavier Ginesta i Joaquin Bueno, (ajupits d'esquerra a dreta) Xavier Basiana, Toni Rocaspana, Jaume Buiri, Antoni Folguera i Oscar Deza.

En aquesta última foto l'onze és el següent: Quim Terré (President i entrenador), Eugeni Castells, Jordi Vilagut, Paco Garcia Caravaca, Xavier Basiana, Salarich, Xavier Carner i Joan Gironés (delegat), ajupits: Jordi Canaleta, Joselin, Toni Rocaspana, Peral i Ramón Tasqué.

Per acabar aquest "post", agrair-li a en Quim la seva col·laboració i animar la resta de gent a fer-ho. Sovint creiem que el que sabem (històries antigues i no tan antiques), fotografies que guardem, etc... no tenen valor. En aquest món globalitzat, són pricisament aquestes "coses nostres" les que ens fan diferents.

Amunt La Sagrera!

L'Institut Guttmann, un símbol de La Sagrera

La Fundació Institut Guttman es va constituir a Barcelona el gener de 1962 per iniciativa de Guillermo González Gilbey, un tretaplègic per accident de trànsit des del 1958.

González Gilbey es va traslladar a Anglaterra i, amb les noves tècniques desenvolupades pel Dr. Ludwig Guttmann, va adquirir un grau de rehabilitació òptim per a poder reprendre la seva vida.

El Dr. Guttmann va instaurar durant la Segona Guerra Mundial a l’hospital de Store Mandeville les bases renovades per al tractament i la rehabilitació dels lesionats medul·lars.

En retornar d’Anglaterra, González Gilbey es va proposar la creació a Barcelona d’un centre hospitalari especialitzat d’assistència sanitària i de rehabilitació per altres persones amb discapacitats. Després de buscar suports, la fundació va poder adquirir l’antic Hospital de la Magdalena, rehabilitant-lo per a les noves funcions que havia de complir. El 27 de novembre de 1965 fou inaugurat, sent el primer hospital d’Espanya d’aquestes característiques.

El transport (II)

Els tramvies s'identificaven per colors. Això és degut a que l'elevada taxa d'analfabetisme de principis de segle feia impossible que la majoria de la població els reconegués, exclusivament, pels seus números.

Un altre pas important fou l'electrificació del tramvia, l'any 1901. L'electrificació provocà una concentració de companyies i la millora de les vies i dels vehicles. El 1911 la Compañía San Andrés fou absorbida per la Compañía Barcelona.

A partir de 1922, els tramvies entren en competència amb els autobusos. L'any 25, els tramvies foren nacionalitzats.

Amb la Guerra Civil, el tramvia caigué en desús. Un cop finalitzada la Guerra, l'ús del tramvia va augmentar degut a la manca de combustible per als autobusos. Entre el 1951 i el 58 els tramvies passaren a mans de l'Ajuntament de Barcelona. A mitjans dels 50 hi havia dues linies de tramvies que passaven per La Sagrera: el 40 (Urquinaona-Clot-Sant Andreu) i el 47 (Sagrera-Horta).

La primera linia de trolebusos a la capital catalana transitava per La Sagrera. Era la linia que anava de Plaça Catalunya a Sant Andreu. Aquest tipus de transport es popularitzà cap als anys 40. Els trolebusos eren vehicles amb motor de tramvia i xassís d'autobús.

L'any 1924 entrà en funcionament la primera linia de metro de Barcelona (actual recorregut de la L1). Aquesta linia estava gestionada per RENFE. De fet, per aquest motiu encara avui la L1 del metro té un ample de via diferent als de les altres linies. L'any 45 es presentà el projecte de prolongació Marina-Sagrera. Aquest tram, fou inaugurat el maig del 53. El tram Sagrera - Fabra i Puig s'inaugurà un any després, el maig del 54. A finals dels 50 La Sagrera completà la seva conexió (via metro) amb Barcelona: aquell any, s'inaugurà la L5.

El transport (I)

Amb l'expansió urbana de Barcelona va sorgir la necessitat de crear transports freqüents i prou "ràpids" com per poder transportar persones i mercaderies entre Barcelona i els pobles del seu entorn com Sant Martí de Provençals, Sant Andreu del Palomar, Horta, etc...

Així doncs, ens trobem que a principis del segle XIX la xarxa de comunicacions era deficient i molt primària. El 1818 s'establí un servei de diligències i galeres: les diligències passaven per La Sagrera cap al Vallès.

El 1830 es van iniciar els serveis de tartanes per comunicar els pobles anteriorment citats amb Barcelona. Eren de caràcter ocasional, fet que implicava poca regularitat en els horaris. El següent pas foren els cotxes-òmnibus tirats per cavalls, amb més capacitat i major comoditat que les tartanes.

Hi havia tartanes que comunicaven Horta amb La Sagrera, en combinació amb el tramvia de vapor, i directament amb Barcelona.

El tramvia de vapor connectà Barcelona amb els pobles del seu entorn. Empresaris amb propietats van crear les noves linies: Aleix Soujol, industrial metal·lúrgic, projectà el 1870 una xarxa de tramvies per a tot Barcelona. El juliol de 1872 se li concedí la línia de tramvia per Sants, Hostafrancs, Barcelona, El Clot i Sant Andreu. La linia funcionà parcialment fins El Clot 1877. L'any 1880 es completà fins a Sant Andreu. El punt de partida de la linia era el carrer Trafalgar i feia el trajecte fins a Sant Andreu per la carretera de Ribes.

Els tramvies de vapor tenien la locomotora i tres vagons posteriors. La cabuda màxima era de 30 passatgers. En ells, eren habituals els descarrilaments i els accidents (degut al poc pes del remolc).

Les primeres notícies de la linia de tramvies entre Sagrera i Horta daten de 1874. El 1881 es fa la concessió a favor de Francesc Xinxo i Martori, important propietari. Posteriorment, es constituí la societat "El tranvia de San Juan de Horta a la Sagrera". L'any 1883 s'inaugurà la linia. L'explotació durà 18 anys amb força accidents. El recorregut era: carrer Estévanez (actual Garcilaso) i cami d'Horta (actual passeig Maragall) fins a la plaça del Progrés.

Carrer de Vallès i Ribot.

Va del carrer Garcilaso al carrer de les Antilles.

Des del 29 de març de 1922 s'anomena Vallès i Ribot, però el 1942 es va canviar pel de Dalmacio Mur. El 20 de desembre de 1979 recuperà el de Vallès i Ribot, que fou un polític federalista (Barcelona 1849 - Vallvidrea 1911) que es va convertir en el líder més destacar del federalisme català.

Aquest carrer s'anomenava, primer de tot, Santa Llúcia. És diu que Coll i Massades va tenir tres filles, Concepció, Llúcia i Amàlia i va fer que es posessin aquests noms a tres carrers de La Sagrera: Purisima Concepció es va dir l'actual carrer de Monlau; Santa Amàlia, l'actual Marti Molins i Santa Llúcia el carrer Vallès i Ribot.

Gente Joven Sagrera.

L'actual Casal de Crist Rei no s'entendria sense l'existència de Gente Joven Sagrera (67-75) i l'existència de Gente Joven Sagrera seria impossible sense el Casal de Crist Rei.

El Casal ha estat durant molts anys l'entitat referència de La Sagrera, una espècie de matriu per a totes les entitats que en derivaven.

Gente Joven Sagrera organitzava cine-forums, teatre, xerrades, partides de ping-pong, malgrat que la seva activitat estrella eren les excursions.

Amb l'arribada de la democràcia un nucli de gent de Gente Joven Sagrera, juntament amb gent d'altres entitats de La Sagrera, van fundar l'Associació de Veïns.

El carrer Oliva.

Va de la plaça dels Jardins d’Elx al Carrer de La Sagrera. Ja apareix a la Guia de Sant Martí de 1888. Per aquella època tenia entrada pel Carrer Sagrera i sortida en zona despoblada, el que avui seria la confluència de la plaça Jardins d’Elx i la Meridiana.

Durant la Guerra Civil patí un canvi de nom i s’anomenà B.Pérez. Aquest canvi no fou reconegut per l’Ajuntament. L’any 1939 amb la fi de la Guerra recuperà el nom de Oliva. Jaume Oliva i Molins, pagès (Barcelona, 1823 – 1887). Obtingué la propietat dels terrenys el 1856 per l’establiment de Josep M. Martinez de Pisón, comte de Vilafranquesa.

El carrer Oliva rebrà una revitalització important gràcies als canvis que ja s’estan portant a terme al Barri. La conversió del carrer Garcilaso en una avinguda enjardinada revitalitzarà un carrer fins ara desert i apagat.

Carrer del Pacífic.

Va del carrer Berenguer de Palou al carrer Pegàs, paral•lel al carrer Portugal (La Rambleta). A la guia de St.Martí de Provençals ja hi apareix, tenia entrada pel carrer Provençals i sortida pel carrer San Joaquin.

Sembla que l’origen d’aquest nom es deu a l’existència, temps enrere, d’una casa de pagès al capdamunt del carrer que rebia el nom de cal Pacífic, degut al caràcter del seu propietari.

Entre el 1933 i 3l 1939 rebé el nom de Ferran Turné. Turné fou poeta i escriptor veí de La Sagrera. Fou amic i deixeble d’Ignàsi Iglesies, poeta i escriptor de Sant Andreu de Palomar.

Durant la decada dels 80 els veïns de La Sagrera, “liderats” per la comissió de festes del barri, van intentar el canvi de nom: de Pacífic a Ferran turné. Aquestes gestions de canvi de nom acabaren sense èxit.

El carrer de Portugal.

Va de Berenguer de Palou fins a Torroella de Montgrí. Ja apareix a la guia de St. Martí de Provençals (de l'any 1888) amb el nom de Sant Antoni. Tenia entrada per l'actual Carrer Gran de La Sagrera i sortia a una zona despoblada.

Quedà tancat per dalt, per la fàbrica Hispano Suiza i la Xarxa, i per diversos camps de conreu que donaven a les antigues vies del tren de la Meridiana. El tram més recent del carrer Portugal és la part d'abaix: des de Sagrera fins a Berenguer de Palou.

S'anomena Portugal des de 1908. Aquest carrer és conegut popularment (sobretot entre la gent gran del Barri) amb el nom de la Rambleta, ja que durant molts anys el carrer Portugal fou l'unic carrer del barri amb arbres. El diminutiu té l'origen en l'absència de passeig central, tipic de totes les rambles catalanes.

La Sagrera Provençals Unió Esportiva.

L’any 83 La Sagrera va veure com es formava una nova entitat: La Sagrera Provençals Unió Esportiva.

Aquesta entitat no centrava la seva activitat en cap pràctica esportiva. El seu objectiu era el foment i la pràctica de l’esport al barri. Tingué com a seu el Bar Bodegues Montferri (c/ de la Sagrera 163).

Segons sembla, per cròniques del TOT SAGRERA de l’any 83, la disciplina esportiva que més va impulsar Sagrera Provençals UE fou el “ping-pong”. El setembre del mateix any, gràcies a la col·laboració de l’Associació de Veïns, es van muntar unes taules de “ping-pong” a l’antic local de l’Associació (c/ Portugal cantonada c/ Torroella de Montgrí).

En principi es podia practicar el “ping-pong” els dilluns, dimecres i divendres de 6 a 9 de la tarda. L’únic requisit era ser soci d’alguna de les dues entitats esmentades.

La intenció de la secció de tennis taula fou la de consolidar un nucli de practicants suficientment ampli com per fer campionats socials, organitzar partits d’exhibició i, finalment, competir oficialment.

La Sagrera Provençals UE també va dur a terme gestions per constituir una secció de petanca en el si de l’entitat. El desembre del mateix any es va posar en marxa la secció de bàsquet infantil (de 10 a 12 anys). Fou una fita important ja que era la primera aparició del bàsquet infantil a la barriada.

El TOT SAGRERA de gener del 84 parla de la posada en marxa de la “Lliga de La Sagrera” de futbol sala, en l’esmentada crònica es pot veure que la Sagrera Provençals hi participà. Altres equips que també ho van fer foren: La Sagrera F.S, Alsaciana, Pares Pegaso, Pumas i Video-Film Sant Andreu.