30.1.07

Extorsió a les obres públiques de La Sagrera

El passat més d'octubre publicabem que les obres que es feien a Concepció Arenal amb Garcilaso eren vigilades / custodiades per clans gitanos, concretament el clan dels Portuguesos.
    Doncs bé, avui l'equip d'El Blog de La Sagrera pot reiterar que aquesta vigilància il·legal segueix existint. En aquest cas es tracta de les obres que s'estan efectuant des de l'octubre al carrer Martí Molins. Només cal veure que els barracons on guarden els materials i els estris els operaris (situats a la plaça de Crist Rei, davant de Mobles Esteve) llueixen uns retols en els quals hi surt una roda de carro (distintiu del poble gitano) sobre un fons verd i blau amb lletres sobreimpreses que hi diu "Control por Los Morenos".
      El procediment utilitzat consisteix en oferir la seva protecció al constructor tot advertint que la zona en la que es troba és escenari de robatoris. En aquest moment molts constructors no els hi fan cas, però quan comença a faltar material, apareixen maquines compactadores o formigoneres sabotejades molts constructors acaben cedint a l’extorsió. La protecció acostuma a valer uns 1200€ mensuals.
        La persecució policial acostuma a ser difícil: molts constructors són contraris a denunciar. Un altre fet que preocupa molt als responsables policials és l’apropiació per part dels extorsionadors de símbols de referència de tot el poble gitano, que poden fer caure a molta gent en falsos prejudicis i a estereotipar, encara més, al poble gitano.
          El peculiar d'aquest cas és que si ja es prou greu que es faci extorsió a obres privades, encara ho és més que extorsionin a empreses que fan obres públiques ja que aquesta extorsió acaba repercutint en el preu final de les obres i, per tant, en els fons públics que tots ajudem omplir.

          24.1.07

          Enderroc de l'Institut Guttman

          Ahir van arribar les màquines....i avui han començat a treballar. Amb el Guttman se'n va un dels punts de referència del Barri. Quantes vegades que hem agafat un taxi no hem utilitzat "el Guttman" per indicar al taxista on havia d'anar?

          22.1.07

          Il·luminació àrea infantil de la Plaça de l'Assamblea de Catalunya

          Aquests dies s'està duent a terme una obra menor a la Plaça de l'Assemblea de Catalunya.
            S'està instal·lant un punt de llum a l'àrea de jocs infantils. Per fi podrem creuar la plaça de nit podent veure la cara amb ens creuem.
              Amb els anys els pins situats al centre de la plaça (entre el llac, la font i la zona de petanca) han anat creixent i les seves copes han tapat l'escassa il·luminació inicial que arribava a l'area infantil. Ens els ultims temps fins i tot es pot considerar un acte de valor creuar la plaça a altes hores de la matinada, quan els bretols que sovint esmento, s'han apoderat de la plaça.
                Així doncs, celebrem la il·luminació del responsable de Parcs i Jardins, gràcies a la qual ens il·luminaran la Plaça.
                  Això si, no podien haver fet les obres entre setmana? Aquest cap de setmana, que és quan més s'utilitza aquesta àrea, hi han hagut ferros, valles, forats i cables a l'abast dels nens i nenes.

                  18.1.07

                  Les obres de l'estació de la Sagrera tallaran vies de Renfe

                  Les obres que des del 2004 fa la Generalitat per convertir l'estació de la Sagrera en un gran intercanviador ferroviari obligaran a tallar parcialment el pas de trens de Renfe durant els tres caps de setmana vinents entre les estacions de l'Arc del Triomf i Sant Andreu Arenal, segons van informar ahir la Conselleria de Política Territorial i l'operadora. El transport entre totes dues estacions es prestarà amb un servei d'autobusos llançadora.
                    Les obres afectaran les línies 3, 4 i 7 de Rodalies, la connexió amb Puigcerdà i els combois de mitjana distància que presten servei entre Barcelona, Manresa i Lleida. Els talls es faran els dies 20, 21, 27 i 28 de gener, i 3 i 4 de febrer.
                      La interrupció de vies també obligarà a modificar el servei habitual d'algunes línies, i això pot generar endarreriments aproximats d'entre 5 i 10 minuts, segons va advertir Renfe. L'operadora va afegir que es reforçarà la informació als viatgers a les estacions de Sants, plaça Catalunya, Arc de Triomf, Clot-Aragó, Sant Andreu Arenal, Torre del Baró-Ciutat Meridiana i Montcada Bifurcació.
                        Les obres que comencen ara permetran refer l'intercanvi entre les línies de metro 1 i 5 per dins del vestíbul central de l'estació. El passadís d'unió serà més ampli i s'adaptarà a persones amb mobilitat reduïda. A partir del març, la connexió ja es deixarà de fer per la superfície com fins ara.

                        17.1.07

                        El transport (II)

                        Els tramvies s'identificaven per colors. Això és degut a que l'elevada taxa d'analfabetisme de principis de segle feia impossible que la majoria de la població els reconegués, exclusivament, pels seus números.
                          Un altre pas important fou l'electrificació del tramvia, l'any 1901. L'electrificació provocà una concentració de companyies i la millora de les vies i dels vehicles. El 1911 la Compañía San Andrés fou absorbida per la Compañía Barcelona.
                            A partir de 1922, els tramvies entren en competència amb els autobusos. L'any 25, els tramvies foren nacionalitzats.
                              Amb la Guerra Civil, el tramvia caigué en desús. Un cop finalitzada la Guerra, l'ús del tramvia va augmentar degut a la manca de combustible per als autobusos. Entre el 1951 i el 58 els tramvies passaren a mans de l'Ajuntament de Barcelona. A mitjans dels 50 hi havia dues linies de tramvies que passaven per La Sagrera: el 40 (Urquinaona-Clot-Sant Andreu) i el 47 (Sagrera-Horta).
                                La primera linia de trolebusos a la capital catalana transitava per La Sagrera. Era la linia que anava de Plaça Catalunya a Sant Andreu. Aquest tipus de transport es popularitzà cap als anys 40. Els trolebusos eren vehicles amb motor de tramvia i xassís d'autobús.
                                  L'any 1924 entrà en funcionament la primera linia de metro de Barcelona (actual recorregut de la L1). Aquesta linia estava gestionada per RENFE. De fet, per aquest motiu encara avui la L1 del metro té un ample de via diferent als de les altres linies. L'any 45 es presentà el projecte de prolongació Marina-Sagrera. Aquest tram, fou inaugurat el maig del 53. El tram Sagrera - Fabra i Puig s'inaugurà un any després, el maig del 54. A finals dels 50 La Sagrera completà la seva conexió (via metro) amb Barcelona: aquell any, s'inaugurà la L5.

                                  13.1.07

                                  El transport (I)

                                  Amb l'expansió urbana de Barcelona va sorgir la necessitat de crear transports freqüents i prou "ràpids" com per poder transportar persones i mercaderies entre Barcelona i els pobles del seu entorn com Sant Martí de Provençals, Sant Andreu del Palomar, Horta, etc...
                                      Així doncs, ens trobem que a principis del segle XIX la xarxa de comunicacions era deficient i molt primària. El 1818 s'establí un servei de diligències i galeres: les diligències passaven per La Sagrera cap al Vallès.
                                        El 1830 es van iniciar els serveis de tartanes per comunicar els pobles anteriorment citats amb Barcelona. Eren de caràcter ocasional, fet que implicava poca regularitat en els horaris. El següent pas foren els cotxes-òmnibus tirats per cavalls, amb més capacitat i major comoditat que les tartanes.
                                          Hi havia tartanes que comunicaven Horta amb La Sagrera, en combinació amb el tramvia de vapor, i directament amb Barcelona.
                                            El tramvia de vapor connectà Barcelona amb els pobles del seu entorn. Empresaris amb propietats van crear les noves linies: Aleix Soujol, industrial metal·lúrgic, projectà el 1870 una xarxa de tramvies per a tot Barcelona. El juliol de 1872 se li concedí la línia de tramvia per Sants, Hostafrancs, Barcelona, El Clot i Sant Andreu. La linia funcionà parcialment fins El Clot 1877. L'any 1880 es completà fins a Sant Andreu. El punt de partida de la linia era el carrer Trafalgar i feia el trajecte fins a Sant Andreu per la carretera de Ribes.
                                              Els tramvies de vapor tenien la locomotora i tres vagons posteriors. La cabuda màxima era de 30 passatgers. En ells, eren habituals els descarrilaments i els accidents (degut al poc pes del remolc).
                                                Les primeres notícies de la linia de tramvies entre Sagrera i Horta daten de 1874. El 1881 es fa la concessió a favor de Francesc Xinxo i Martori, important propietari. Posteriorment, es constituí la societat "El tranvia de San Juan de Horta a la Sagrera". L'any 1883 s'inaugurà la linia. L'explotació durà 18 anys amb força accidents. El recorregut era: carrer Estévanez (actual Garcilaso) i cami d'Horta (actual passeig Maragall) fins a la plaça del Progrés.

                                                6.1.07

                                                Més problemes a la L9

                                                L'últim post de l'any 2006 va tractar sobre els problemes que haurà d'afrontar la L9 en el seu tram cental. Doncs bé, comencem el 2007 amb un nou post sobre la L9.
                                                  Aquesta mateixa tuneladora va haver d'estar un any totalment inactiva en el subsol del Bon Pastor perquè un edifici tenia uns fonaments molt més profunds del que sortia en els plànols originals de l'edifici. Degut a aquest fet, la Generalitat va haver de reformar el projecte inicial amb tot el procés administratiu - burocràtic que això comporta.
                                                    Aquest octubre la tuneladora va poder posar-se en marxa de nou. Al creuar les vies, però, s'ha trobat amb un nou problema: hi ha una sèrie d'edificis amb problemes d'assentament als fonaments. Això vol dir que el pas de la tuneladora per sota d'aquests edificis podria causar danys estructurals en els mateixos. Segons els experts del Departament d'Obres Públiques, els danys serien de poca importància i fàcilment subsanables, però després del Carmel, la prudència en aquests tipus d'obres és màxima.