28.10.06

El Parc de La Pegaso


Un sinuós estany articula, d'alguna manera, els aparentment irreconciliables paisatges: d'una banda, la plantació geomètrica de plàtans i trames de tanques de xiprer i, de l'altra, la gran varietat d'espècies vegetals que enjardinen el parc –palmeres, pins, alzines, arbres de flor i plantes de temporada–. La connexió dels camins que creuen el parc es fa a través de ponts de ferro d’estils diferents, i petites extensions de gespa voregen el canal des de terra ferma, com a zones de repòs i passeig.

L'edifici-porta de l’antiga fàbrica d’autocamions Pegaso on s’ha construït el parc, amb façana al carrer Sagrera, és l'entrada més representativa, i dóna pas a una gran plaça concebuda per acollir actes multitudinaris. Al llarg del carrer Dublín es van esglaonant diverses tanques de troanes en les quals s'intercalen les portes d'entrada al parc. A la part superior, un passeig amb pèrgola envolta un poliesportiu i les àrees de jocs infantils.

INFORMACIÓ I SERVEIS.
Àrea de jocs infantils, fonts, taules de ping–pong, pistes poliesportives, espai per a gossos.
FITXA TÈCNICA.
Superfície: 3,65 ha
Situació: delimitada pels carrers Sagrera, Rovira i Virgili, Nadal, Dublín, Torroella de Montgrí i Portugal
Accessos: carrers Portugal, La Sagrera i Rovira i Virgili
Catalogació: parc urbà.
Horari: de les 10 h fins al capvespre
Arquitectes: Enric Batlle i Joan Roig
Inauguració: any 1986

El Mercat de Felip II

HISTÒRIA.
El mercat de Felip II neix el 1966, instal·lat al costat del llavors conegut com a "barri dels indians" entre els carrer de Felip II, Olesa, Juan de Garay i Garcilaso. Coincideix amb l'època d'un gran increment del nombre de mercats municipals a la ciutat, la qual se situa de l'any 1957 al 1974, coincidint especialment als barris de la perifèria en un moment de màxima expansió de l'onada immigratòria.La seva estructura està formada per relleus de formigó en tota la façana i a l'interior. Destaca l'original sistema de celoberts en forma de barrets que són a la coberta i que il·luminen tot el mercat.

ARQUITECTURA.
Fou construït l’any 1966 i compta amb una superfície comercial de 1.218m2. Posteriorment, ha estat reformat l’any 92, 98 i 2001 (reformes d’instal·lacions i locals tècnics) i els anys 87, 92, 93, 94 i 2001 (reformes estructurals). La superfície total de l’equipament és d’uns 4.400 m2.

SERVEIS.
Compta amb una oferta comercial variada: aviram, caça i ous, Bars, Cansaladeria i embotits, Carnisseria i menuts, Congelats, Forn de pa, Fruita i verdura, Herboristeria i dietètica, Llegums i cereals, Peix fresc i marisc, Pesca salada i conserves, Plats cuinats i precuinats, Queviures.
De dilluns a dijous i dissabtes de 7 a 14 Divendres de 7 a 20
PARADES ESPECIALS
Compta amb una oferta auxiliar especialitzada, situada en parades fora del mercat, força variada: sabateries, roba, utensilis per a la llar, flors, perfumeria, sabateria...

De dilluns a dijous i dissabtes de 10 a 14 Divendres de 10 a 20
AUTOSERVEI "CAPRABO"
De dilluns a dissabte de 8:30 a 14 i de 17 a 20:30

SERVEIS ADDICIONALS.
Aparcament, Caixer automàtic, Oficina d'informació al client, Servei a domicili.

23.10.06

Tuneladores a La Sagrera.

Les claus:
-->Comença a funcionar la perforadora de la L9 aturada fa un any al Bon Pastor.
-->Una segona farà el túnel de la Sagrera i una tercera treballarà a la Fira II.
-->En breu començarà a treballar la tuneladora que farà el túnel de l'AVE pel centre de la ciutat.

La tuneladora “gafe” del Bon Pastor torna a perforar el túnel de la L9 després de sumar, entre avaries i canvis de traçat, un any de retard.

En uns mesos, Barcelona tindrà en el subsòl un total de cinc perforadores diferents treballant per avançar les obres del metro i de l’AVE:

1) La tuneladora gafe de la L9 fa el túnel entre l’estació de Gorg a Badalona i la Sagrera-Meridiana. Es va haver d’aturar al Bon Pastor al trobar-se un edifici amb els fonaments amb massa fondària.

2)Els propers dies entrarà en funcionament a Via Trajana la segona màquina que perforarà la connexió entre la L9 i el triangle ferroviari de la Sagrera, que prové de l’excavació de la mateixa línia entre Can Zam i el riu Besòs.

3)Una tercera tuneladora farà la major part del tram, també de la L9, entre la Fira i l’aeroport. Quan acabi, es traslladarà a Mas Blau, on es construeix l’estació d’inici de la línia fins el parc logístic.

4)També es posarà en marxa la taladradora gegant a la L5 per tunelar els 2,5 km entre Horta i Vall d’Hebron, una vegada que el Govern hagi adjudicat el projecte modificat, després de l’enfonsament del Carmel.

5)Una altra tuneladora començarà en breu a perforar el tram de l’AVE per la ciutat, que anirà de l’estació de Sants a la Sagrera, passant per Provença, Diagonal i Mallorca.

Màxima seguretat
Des de l’enfonsament del Carmel totes les grans obres d’infrastructures, especialment, les que es facin al subsòl, estan obligades a incorporar nous sistemes de seguretat. Així, els projectes han d’incorporar complexos estudis geotècnics, amb prospeccions prèvies.

Els mètodes constructius dels túnels, depenent de la duresa del terreny, han d’adoptar encavallaments a les seccions, més bulons o cilindres en cada tram i augmentar el nivell de formigó projectat.

En el cas del Carmel, GISA va adjudicar un Pla d’auscultació que defineix la forma de mesurar. El Govern, també obliga a realitzar inspeccions prèvies d’edificis abans de continuar la L5.

21.10.06

Canòdrom: reunió de treball del Districte amb veïns i entitats.

Les entitats de l’entorn del Canòdrom van reunir-se amb el Districte per seguir estudiant el tipus d’equipaments que voldrien en l’espai.

Durant la reunió es van poder concretar les demandes d’equipaments: les entitats aposten per la construcció d’un pavelló poliesportiu cobert i de pistes a l’aire lliure.

També s’ha concretat la demanda d’un Centre Cívic, que hauria d’oferir activitats culturals, un espai específic per a joves i zones polivalents per a l’ús de les entitats.

L’Associació de veïns del Congrés donarà suport a la petició d’una fundació privada del barri que treballa amb disminuïts psíquics que són orfes. Altres reivindicacions dels veïns són: una deixalleria i una residencia per a gent gran.

Els veïns asseguren que l’Ajuntament ha mostrat una posició favorable al trasllat al Canòdrom del projecte de construcció d’un aparcament subterrani que s’havia de construir a l’illa interior dels habitatges del carrer Velia.

18.10.06

Les joies de la corona.

En aquest article s'explica el motiu del nom de les places més importants del nostre barri:

  • Plaça Masadas: Pacià Masadas i Teixido (Barcelona ? - 1873). Advocat, propietari de nou mujades i mitja de terreny que heretà del seu pare Josep Francesc Masadas i Santmartí, argenter. Vidu d'Elionor Roquer, es casà el 1856 amb Amàlia Baradat i Vera, natural del Ringstown, Jamaica. En aquest espai s'hi ubicava l'antic mercat de La Sagrera, formava juntament amb les porxades de l'actual plaça un conjunt arquitectònic peculiar i curiós, malgrat que tenia molta semblança amb el mercat de Sant Andreu de Palomar. A principis dels 90 la plaça vella fou derrocada i la plaça adquirí el format actual. D'aquesta manera el Mercat de Felip II quedà com l'únic mercat municipal al barri.
  • Plaça Assamblea de Catalunya: deu el nom a l'Assemblea de Catalunya, plataforma constituïda el 7 de Novembre de 1971 com a moviment nacionalista. La primera reunió s'havia de celebrar a l'Església de Crist rei, però fou neutralitzada per les forces de l'ordre del règim franquista. Anteriorment la plaça havia sigut un camp de blat per posteriorment passar a ser un camp de futbol on primer de tot hi juga el "fuertepio" (actual fortpienc, del barri de Marina) i posteriorment del Sagrer i el Sagrerenc. Posteriorment, ja en els últims anys del règim franquista, un grup immobiliari va comprar els terrenys per edificar-hi blocs de pisos. En una segona fase, es va descartar fer-hi habitatges i sorgí la proposta (del regidor de districte) de construir-hi un camp de futbol per arrendar-lo a una entitat esportiva de fora del barri. Finalment, aquesta opció també quedà descartada i després de les protestes veïnals i amb l'adveniment de la democràcia s'habilitaren els terrenys com el que es ara, una plaça. A mitjans dels 90 la plaça fou remodelada profundament, s'hi construí un "parking" i s'en millorà les instalacions: es pavimentà una part, es canviaren els arbres, s'hi planta gespa i s'hi instal·là una pista de patinatge. Així és la plaça en l'actualitat!

17.10.06

La Sagrera Provençals Unió Esportiva.

L’any 83 La Sagrera va veure com es formava una nova entitat: La Sagrera Provençals Unió Esportiva.

Aquesta entitat no centrava la seva activitat en cap pràctica esportiva. El seu objectiu era el foment i la pràctica de l’esport al barri. Tingué com a seu el Bar Bodegues Montferri (c/ de la Sagrera 163).

Segons sembla, per cròniques del TOT SAGRERA de l’any 83, la disciplina esportiva que més va impulsar Sagrera Provençals UE fou el “ping-pong”. El setembre del mateix any, gràcies a la col·laboració de l’Associació de Veïns, es van muntar unes taules de “ping-pong” a l’antic local de l’Associació (c/ Portugal cantonada c/ Torroella de Montgrí).

En principi es podia practicar el “ping-pong” els dilluns, dimecres i divendres de 6 a 9 de la tarda. L’únic requisit era ser soci d’alguna de les dues entitats esmentades.

La intenció de la secció de tennis taula fou la de consolidar un nucli de practicants suficientment ampli com per fer campionats socials, organitzar partits d’exhibició i, finalment, competir oficialment.

La Sagrera Provençals UE també va dur a terme gestions per constituir una secció de petanca en el si de l’entitat. El desembre del mateix any es va posar en marxa la secció de bàsquet infantil (de 10 a 12 anys). Fou una fita important ja que era la primera aparició del bàsquet infantil a la barriada.

El TOT SAGRERA de gener del 84 parla de la posada en marxa de la “Lliga de La Sagrera” de futbol sala, en l’esmentada crònica es pot veure que la Sagrera Provençals hi participà. Altres equips que també ho van fer foren: La Sagrera F.S, Alsaciana, Pares Pegaso, Pumas i Video-Film Sant Andreu.

16.10.06

Nova publicació: “El Blog”.

Després del naixement d’aquest blog, pretenem donar un altre pas endavant amb la publicació mensual (en format PDF) de les noticies / articles que anirem publicant a la xarxa. El nom de la publicació serà "El Blog".

En un inici, per obtenir "El Blog" caldrà que envieu un mail sol·licitant que us enviïn una còpia a la direcció de correu del blog (blogdelasagrera@gmail.com) i en rebreu una còpia en PDF al vostre correu.

Estem preparant la possibilitat de fer una tirada en format paper, malgrat que aquesta possibilitat més a llarg termini.

15.10.06

El carrer Martí Molins fora de servei durant 8 mesos!!!

L’altre dia anava tot tranquil caminant per la Meridiana (sentit Besos) quan de sobte em vaig fixar en els rètols que informen de les obres al carrer Martí Molins.

Em vaig quedar astorat quan vaig llegir-ne la duració: 8 MESOS!!! No sóc un entès en obres urbanes però crec que és excessiu. Estem parlant d’un carrer vertebrador de la vida al Barri, en el qual han deixat unes passarel·les per a vianants ben estretes. Un carrer on hi ha una escola i en hores d’entrada i sortida escolar aquestes passarel·les tan estretes queden literalment ocupades per mares / pares i avis deixant als veïns sense poder (com aquell que diu) moure’s pel seu carrer.

Per cert, no cal ser massa llest per arribar a la conclusió que les obres de reurbanització d’aquest carrer estaran enllestides de cara al maig, més en que es celebraran les eleccions municipals. Així doncs, apunteu a les vostres agendes: segona quinzena de maig, inauguració del carrer Martí Molins per part d’algun “gerifalze” de la Plaça Sant Jaume.

El Canòdrom Meridiana serà un equipament públic

El canòdrom ocupa un espai de 10.000 metres quadrats

L'Ajuntament ja ha iniciat els tràmits corresponents, mitjançant un procés d'avinença amb els actuals propietaris, per recuperar el Canòdrom Meridiana per a la ciutat, construït a la dècada dels anys 60, i que està situat al districte de Sant Andreu.
Es tracta d'un recinte de 10.000 metres quadrats on les grades i la coberta estan incloses dins el catàleg de Patrimoni Arquitectònic de la ciutat. Així, aquests dos elements arquitectònics s'integraran en el nou equipament d'interès local que es construeixi.
Aquesta iniciativa s'emmarca en el procés continuat que duu a terme l'Ajuntament per a recuperar els edificis emblemàtics per a l'ús públic, com ara les masies de Can Fargas i Can Mariner i l'antiga fàbrica Alchemika.

14.10.06

La zona es construiran 9.000 habitatges, el 43% dels quals tindran protecció oficial

La nova estació de la Sagrera, que estarà construïda l'any 2009, tindrà sis nivells diferents per ubicar-hi el tren d'alta velocitat, el tren de rodalies, el metro, els autobusos, el vestíbul de Sant Andreu i el vestíbul de Sant Martí.
L'estació disposarà de 22 vies de tren: 10 per al tren d'alta velocitat, 8 per al de rodalies i 4 per al metro. Els diferents nivells es connectaran amb escales mecàniques, tant de pujada com de baixada.
Pel que fa als accessos, es construiran dos vestíbuls, un per al districte de Sant Andreu (primer nivell) i un altre per al de Sant Martí (quart nivell), perquè existeix una diferència d’alçada important. De fet, aquesta estació servirà per unir aquests dos districtes.
L'estació de la Sagrera serà una de les primeres d'Europa que disposa de tres nivells diferents per ubicar cadascun dels tipus de tren i, sens dubte, és una de les més complexes d'Europa. Aquesta estació permetrà descongestionar i doblar la capacitat del servei de rodalies fins a arribar als 250 milions de passatgers a l'any.
Habitatge, serveis i activitat econòmica
A més de la construcció de l'estació intermodal, el projecte també preveu la construcció de 9.000 nous habitatges, el 43% dels quals seran de protecció oficial, cosa que significarà un increment de població a la zona d'uns 25.000 habitants.
La zona annexa a l'estació estarà ocupada per oficines, entre elles l'edifici avantguardista dissenyat per l'arquitecte Frank Gehry. Es calcula, a més, que es crearan 15.000 nous llocs de treball a la zona, als quals s'ha d'afegir els 10.000 llocs de treball que generarà directament el funcionament de l'estació.
La zona també disposarà de 70.000 metres quadrats de zones verdes, entre elles un parc de més de 3,5 quilòmetres lineals, 170.000 metres quadrats d'equipaments i 445.000 metres quadrats de xarxa viària. El projecte, de fet, preveu una actuació global sobre una superfície total d'1.600.000 metres quadrats.

Un nou eix urbà unirà l'àrea del Fòrum amb la futura estació de la Sagrera.

Serà una gran avinguda, del tipus bulevard, de 2,7 quilòmetres de longitud i uns 60 metres d'amplada. El vial, que tindrà voreres amples i zones enjardinades, dignificarà els barris situats a la frontera entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs i en potenciarà el desenvolupament urbanístic i social. El nou vial de connexió també millorarà notablement la mobilitat entres els districtes de Sant Andreu i de Sant Martí. Es convertirà en un dels principals eixos mar-muntanya del sector llevant de Barcelona i serà una alternativa a les principals vies de comunicació de la zona: la rambla de Prim i la ronda del Litoral .

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal; l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, i el de Sant Adrià de Besòs, Jesús Maria Canga, han signat un conveni de col·laboració per a la construcció d'aquest eix vertebrador. Les obres, que també inclouen la remodelació d'un tram de la Gran Via, comporten una inversió global de 30,4 milions d'euros. La Generalitat aportarà 12 milions d'euros i la Mancomunitat de Municipis i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià aportaran els 18,4 milions d'euros restants.El nou vial seguirà l'actual configuració del carrer de Sant Raimon de Penyafort i de la Via Trajana. El futur eix començarà a l'altura del carrer de Llull, molt a prop del Fòrum. Continuarà pel carrer de Sant Raimon de Penyafort fins a arribar a la Gran Via. En aquesta intersecció, es construirà un pont de 100 metres amb rampes laterals connectades a la Gran Via. La nova via seguirà pel carrer d'Extremadura fins a la rambla de Guipúscoa.

L'avantprojecte preveu resoldre aquest encreuament amb un pas inferior i una rotonda elevada a l'altura de la rambla que permetrà fer l'intercanvi entre les dues vies.

A partir d'aquest punt, la nova avinguda seguirà la configuració de la Via Trajana fins al carrer de Santander, i des d'allà segurà pel carrer de Jaume Brossa fins a prop de la futura estació de la Sagrera.

Remodelació de la Gran Via
La configuració del nou eix comportarà completar la remodelació de la Gran Via Nord, amb un altre semicobriment i la urbanització d'un tram de 90 metres, comprès entre la plaça de Pius XII i el carrer de l'Argentina.

Durant la signatura del conveni, l'alcalde de Sant Adrià ha destacat que l'obra permetrà el desenvolupament urbanístic d'una zona molt deteriorada. L'actuació, segons ha remarcat Joaquim Nadal, culminarà també la remodelació de la Gran Via "que dóna qualitat a la configuració urbana i que fa possible la seva funció de vial de llarg recorregut".

Joan Clos ha tancat l'acte assegurant que li produïa una gran emoció i una gran felicitat la signatura del conveni, l'últim que firma com a alcalde de Barcelona. Clos ha assegurat que aquest acord simbolitza la política impulsada des de l'Ajuntament en els últims anys per dignificar i millorar les condicions de vida dels barris de la ciutat.

Els treballs començaran l'any vinent i tindran un període d'execució d'uns 30 mesos.

LA SAGRERA

La Sagrera és un barri de Barcelona. Limita al nord amb Sant Andreu de Palomar, a l’est amb el barri de la Verneda; inclou al sud el territori de Navas, i a l’oest el del Congrés i l’antic Barri dels Indians.

El barri de la Sagrera està integrat administrativament al Districte IXè de la ciutat de Barcelona, denominat oficialment Sant Andreu, tot i que mai no va pertànyer a l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, sinó al de Sant Martí de Provençals; la realitat político-administrativa i urbanística ha fet, però, que la Sagrera mantingui més relacions amb Sant Andreu que amb la resta de barris de Sant Martí de Provençals.

Història
L’origen d’aquest nom es remunta al segle XI, quan els pagesos de Catalunya vivien sota les amenaces i les agressions dels nobles. L’Abat Oliba, veient la necessitat de protegir als pagesos, pacta amb els nobles la creació de les sagreres, un espai de 30 passes al voltant de les esglésies en què persones i béns estarien a resguard de qualsevol agressió. En aquests espais els pagesos construïen uns petits edificis anomenats sagrers, que s’utilitzaven per guardar les collites del rector i la gent del voltant.

Les primeres notícies documentades daten del 998. Fan referència a un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí de Provençals. Aquesta dinàmica de poca població es mantindria, de manera que el 1877 trobem encara un nucli format únicament per només unes 48 cases.

A partir del darrer terç del segle XIXè, això canvia. L’impacte industrialitzador sacsejà també La Sagrera que s’anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metal·lúrgic i tèxtil. A partir d’aquest moment es desenvolupa un profund procés urbanitzador que comporta la formació del Fondo de Sant Martí, mentre que el nom de la Sagrera queda únicament circumscrit al nucli de cases existent al llarg de l’aleshores anomenada carretera del Vallès, al nord del vell nucli rural de Sant Martí.

També d’aquest període, concretament del 1877, data la creació del tramvia de vapor que comunicava el barri amb Horta-Guinardó. La connexió entre Barcelona i Horta el 1885 mitjançant el tramvia, significà, per extensió, la comunicació de la Sagrera amb Barcelona, una connexió que s’enfortí amb l’electrificació de la línia el 1901.

Del procés d’industrialització de la zona en destaca la inauguració d’una fàbrica el 1911 de la Hispano Suïssa –reanomenada ENASA el 1946- que arribà a ocupar més de 8ha. El 1971 fou traslladada a la Zona Franca. Actualment, els seus terrenys han deixat pas a un important conjunt d’habitatges de més de 3ha (Associació de Veïns de Meridiano Cero), un centre escolar (CEIP Príncep de Viana) i a un nou parc conegut amb el nom de Pegaso.

En aquest procés que dura fins a l’actualitat, les cases i els tallers de planta baixa han deixat lloc durant els darrers vint anys del segle XX a nombrosos blocs d’habitatges que s’alineen a ambdós costats de l’avinguda Meridiana. Via que segueix aproximadament la línia del meridià, parteix el barri de la Sagrera en dos sectors, units per una poca distància.

El mercat vell es trobava instal·lat a la plaça de Massades, porticada, prop d’on es troba encara avui la parròquia de Crist Rei. En aquesta església fou avortat el 1971 el primer intent de reunió de l’Assemblea de Catalunya, fet que es commemora a la plaça que porta aquest nom.

Actualment, el procés de transformació del barri segueix, i té la seva màxima representativitat en la futura estació-intercanviador de la Sagrera, per on està previst que passi el AVE i nombroses línies de metro. Aquests elements conformen la Sagrera com un del principals nuclis de transport de la Barcelona del futur.

Cultura popular
Des de l'any 2003, La Sagrera compta amb una nova colla de cultura popular, es tracta de la Colla Gegantera de la Sagrera, que se suma als Diables de la Sagrera i l'Esbart per a fer notar la presència d'elements de cultura popular al barri.

La Colla Gegantera de La Sagrera neix de la il·lusió d'un grup del Casal de Joves de La Sagrera, que agafant el relleu d'altres grups que anys enrera havien intentat tirar endavant aquest projecte, al novembre de 2003 van tornar a posar-ho en marxa. Per ara només compta amb la geganta Sagrerina i 2 capgrossos, en Rocabruna i la rata, però de ben segur que això s'ampliara en el futur si compta amb els suports necessaris.