A l’espera de que les administracions públiques acabin d’enllestir el projecte del TGV al seu pas per La Sagrera, un grup de jubilats juguen, sota el pont de Santiago Calatrava, al joc conegut com “tanguilla”. Aquest és un esport tradicional originari de Castella i Lleó.
Per tal de descansar entre partida i partida s’asseuen a unes cadires que, previament, han lligat a la tanca per evitar que altres les tirin a les vies.
El joc.
Rep noms diferents segons la zona de Castella: tanga, tuta, chito, hito, la ocha. És un joc que pot jugar-se en solitari o per equips.
La pista és una superfície plana i no asfaltada, de no menys de 40 metres de llarg.
Els elements necessaris són: el “tango”, que és el cilindre de fusta d’uns 20 centímetres d’altura i 4 de diàmetre, dos “tangas” per jugador (acostumen a ser metàl·liques) d’uns 8-10cm de diàmetre i 4 mil·límetres de gruix amb un pes aproximat de 500 grams, i una moneda o peça de metall situada a la part superior del “tango”.
El primer llançament serveix per conèixer qui llença el primer, que correspon a qui hagi deixat la “tanga” més a prop de la línia on es col·locarà el “tango”.
El joc consisteix en llençar el “tango” per posteriorment acostar la segona “tanga” al lloc on hagi caigut la moneda. Els jugadors que tiren després poden tocar les “tangas” dels seus adversaris per allunyar-les tot acostant les “tangas” pròpies.
Guanya qui hagi deixat les seves “tangas” més a prop de la moneda.
Per tal de descansar entre partida i partida s’asseuen a unes cadires que, previament, han lligat a la tanca per evitar que altres les tirin a les vies.
El joc.
Rep noms diferents segons la zona de Castella: tanga, tuta, chito, hito, la ocha. És un joc que pot jugar-se en solitari o per equips.
La pista és una superfície plana i no asfaltada, de no menys de 40 metres de llarg.
Els elements necessaris són: el “tango”, que és el cilindre de fusta d’uns 20 centímetres d’altura i 4 de diàmetre, dos “tangas” per jugador (acostumen a ser metàl·liques) d’uns 8-10cm de diàmetre i 4 mil·límetres de gruix amb un pes aproximat de 500 grams, i una moneda o peça de metall situada a la part superior del “tango”.
El primer llançament serveix per conèixer qui llença el primer, que correspon a qui hagi deixat la “tanga” més a prop de la línia on es col·locarà el “tango”.
El joc consisteix en llençar el “tango” per posteriorment acostar la segona “tanga” al lloc on hagi caigut la moneda. Els jugadors que tiren després poden tocar les “tangas” dels seus adversaris per allunyar-les tot acostant les “tangas” pròpies.
Guanya qui hagi deixat les seves “tangas” més a prop de la moneda.
Font: El Blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada