21.2.07

La Sagrera antiga

Primer de tot, presentar-me: sóc Ma. Dolors Martí. Neta d'en Salvador i la Seberina; de l'Enriqueta i d'en Pere de la Vinya i filla de l'Andreu la i la Providència. Esposa de l'Agustí i mare d'en Gerard i l'Andreu. Intentaré col.laborar una miqueta tot i que el que puc aportar és només fent memòria.


Tota la meva vida he viscut a La Sagrera, de fet vaig neixer a Gràcia, però això només va ésser un fet puntual ja que en aquells anys les dones ja començàven a anar a les clíniques i hospitals a parir. Des que començo a recordar, el pensament em porta a un barri mol tranquil. Els carrers sense automòbils o molt pocs. L'anar i venir de nens i nenes a l'escoles, el traginar dels treballadors de les fàbriques i tallers del barri, les mares i àvies entrant i sortint de les cases. La netedat dels carrers; l'olor dels forns de pà; la flaira de les dues lleteries que jo recordo; les bodegues, la carboneria que hi havia a l'actual carrer de Vallés i Ribot (abans Dalmacio de Mur). El piular de les orenetes al carrer de casa "el meu carrer", a primera hora dels matins de primavera anant a banda i banda.

Posem fil a l'agulla.
Més o menys em puc imaginar com podria ésser el meu barri allà l'any 1957 quan jo vaig neixer. Els meus primers records potser siguin a partir dels tres o quatre anys (en fets puntuals) i després ja constants. Recordo perfectament el mercat, el petit mercat de La Sagrera. A l'interior les "parades" de verdura del "Fondo de Sant Martí"; la de la Dolores; la parada d'en Joan de La Mundeta (pollastreria); el "colmado" de Can Figueras (on hi havia treballat la meva mare); la peixateria de La Barretina"; la bacallaneria de La Sole; la carnisseria de la Paquita; la de la Rosa; la "musclaire"; la parada de les rampoines; la del Josep de l'embutit; les dues parades d'ous, la de "la morruda", etc......

A l'exterior del mercat i als volts de la plaça hi havia la drogueria de Can Figueras (actualment La Balear); i la bodega de Can Figueras. A la bodega s'hi podia comprar gel a trossos que els nens anàvem a comprar amb les bosses de malla (a trossos de una pesseta, dues o tres). Al costat mateix hi havia una fusteria, l'amo del qual era el marit de "La Rovelló". Al volts de la plaça on ara hi ha l'escola de música (aproximadament) hi havia la carnisseria de Ca La Patxa.

Al costat mateixi fent xanfrà amb el carrer Coll hi havia una bacallaneria que tenia dues entrades (una per la plaça i l'altre pel carrer Coll). On ara hi ha la botiga de fruites i verdures (plaça Massades xanfrà carrer Monlau) hi havia un "colmado".

No podem oblidar-nos de "Can Gerardo". La botiga de referència del barri. Cal que tinguem present que quan Can Gerardo no hi sigui, La Sagrera perderà un referent. Anteriorment a dir-se Gerardo es deia "La Baratura" i anteriorment a aquest, va ésser un convent de monges novicies. Jo, havia sentit la dita de que entravés a Can Gerardo per una porta a comprar "ronquina" i sorties d'allà complementament vestit. I de veritat que era així. Allí s'hi podia comprar des de sabates, espardenyes, devantals, "guarda-polvos", samarretes, calçotets, calces, mitjons, faixes, roba de cosa, sabons, colonies, betes, fils, ........

Passem al carrer Gran de La Sagrera.
Al carrer Sagrera on actualment hi ha l'ortopedia Arbós hi havia la sastreria de Can Canals. Excelent sastreria. A casa se'n parla sovint de la familia Canals. De fet, tot i ser de dretes, aquesta familia va contribuir a que homes del barri poguessin tornar a casa des de l'exili. Recordo perfectament els aparadors que tenia i els "maniquis" de nens.

Al costat mateix hi havia una carnisseria de la qual a l'exterior encara hi queden les restes dels cartells anunciadors de productes. Una mica més aball la fàbrica de sabons de "Benito Ferrer" (Sabons el Elefante). Particularment en tinc un record molt agradable per haver tractat amb les filles de la familia (Isabel, Marta, ....).

Seguim una miqueta més avall i just on actualment hi ha una papereria (nova, per cert) hi havia el local de Cal Jerrer (no sé si ho escric bé), local obrer on hi tenien cabuda i es reunien la gent del barri. Tenia el seu propi teatre i sembla ser que en temps de guerra les dones s'hi aplegàvem per fer roba pels soldats. Un cop acabada la guerra van tancar el local.

Al carrer Sagrera xanfrà amb el carrer Coll, hi recordo un taller de reparacions d'automòbils i al costat el forn de pà de Can Padró. On per cert la meva mare hi havia treballat junt amb la Paquita, la Dolors (filla de la casa). Al xanfrà del davant del taller hi havia la tintoreria de Can Tresserres, per cert que hi ha estat fins fa ben poc.

També al carrer Gran hi recordo la canssaladeria de Can Pauet, un colmado que estava situat al carrer gran amb xanfrà carrer Pacific (banda de mar); una botiga de llegums cuits, la merceria de Can Guiu, la rellotgeria de Can Donadeu, l'espardenyeria de Cal Iborra; la botiga de plats i olles de la senyora Victòria, després els Gonzalez; una ferreteria; la farmàcia del senyor Roura; una barberia (actualment Leon); la merceria de ca la Fina (també botiga blava).

Ah, per cert, no ens oblidem de la caserna de bombers que hi havia també al carrer gran i la font de Can Gaig (edificis els van tirar a terra).

Al carrer Coll i concretament a la zona de l’actual plaça de l'Assemblea de Catalunya hi havia, i encara hi és i espero que per molts anys, la bodega de Can Pons.

De fàbriques al barri hi recordo la de Can Gori, on per cert hi treballavem els meus avis en Salvador i la Seberina. Aquesta fàbrica tenia naus al carrer de Martin Molins, al carrer Coll (zona plaça A. de Catalunya). Hi treballaven també en Moises, en Mitjana, la Efi i el seu marit el nom del qual no recordo, la Caro, en Matias Nogues. Aquesta fàbrica a part de tenir al personal a la pròpia instal.lació també donava feina a dones, la feina de la qual la podien fer a casa seva.

Actualment, segueixo vivint a La Sagrera.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Dolors,

he vist el teu bloc per casualitat. Molt bó !!!!

(soc l'Eduard, el fill dels teus veins de dalt....)