20.11.06

El Pont de Calatrava

El Pont de Bac de Roda, que presideix un territori encara en transformació, és conegut popularment amb el nom de "el Pont de Calatrava". La denominació del pont amb el nom del seu dissenyador, Santiago Calatrava, té l'origen en l'interés que en la Barcelona pre-olimpica van despertar els nous edificis, sovint força singulars, i les obres d'enginyeria.
    Els barcelonins van acréixer el seu interès per qüestions que fins aleshores només tenien un mer sentit pràctic. Com en el cas de l'obra de Santiago Calatrava les construccions que anaven configurant la nova Barcelona provocaven la visita de ciutadans curiosos.
      El singular del cas és que aquest pont d'autor es va construir en una zona que els francesos denominen "terrain vague", espais de trànsit que acostumen a trobar-se en la zona perimetral de les ciutats i que semblen tenir l'única funció de separar, delimitar o, com aquest era el cas, servir de llit per navegar sobre la circulació dels trens.
        La inauguració del pont va ser un acte d'afirmació que tota la ciutat necessita d'energia i d'obres emblemàtiques, no només centres històrics o zones comercials. El pont té una estructura composada per dos arcs bessons d'acer que es ramifiquen a mesura que s'apropen al sòl i per quatre conjunts de cables de suport. L'obra té els trets que defineixen la personalitat dels ponts de Santiago Calatrava, el treball dels quals en aquest tipus de construccions es troba repartit per tot el món. A més d'inspirar-se en les formes que pot desenvolupar el cos humà, els seus ponts es caracteritzen per l'ús d'arcs, en ocasions asimètrics, i cables.
          Com sol ser habitual, el pont de Bac de Roda basa la seva concepció en una plasmació visual que expressa les tensions de forces el control de les quals fa possible aquesta obra d'enginyeria. El conjunt, decorat de color blanc i amb una pavimentació diferenta la utilitzada habitualment carrer, aportà una imatge de més modernitat a la Barcelona pre-olimpica i n'esdevenia un dels seus símbols.
            Per La Sagrera representava una visió del futur proper i aportava una fita que el resituava en el planol de la ciutat. A banda de ser una referència de futur pel Barri, el pont es convertí en senyal d'identitat de la ciutat i del treball de Calatrava, que per aquesta obra va obtenir el Premi FAD d'Arquitectura 1987.