La L9: un munt de problemes.

Les obres de la L9 estan avançant a un ritme molt més lent del previst inicialment. Les causes, molt diverses:

1) L'accident del Carmel ha fet aixecar el peu de l'accelerador a l'hora de tirar endevant qualsevol obra del subsol de Barcelona. Ara els projectes són revisats diverses vegades i les cates de subsol s'han multiplicat exponencialment. Així doncs, s'està sacrificant acabar les obres al temps incialment previst a canvi d'una major seguretat. Això té un punt positiu, més seguretat pels ciutadans, però, també té una incomoditat: les molèsties per obres s'allarguen en el temps.

2) Han sorgit més imprevistos del compte. El fet de trobar uns fonaments més fons del previst (com va pasar al Bon Pastor i a Sant Andreu n'és un exemple). Aquest fet, per exemple, ha provocat que la tuneladora hagi estat parada més de 5 mesos sota Sant Andreu.

Així podriem anar-hi sumant.

Per aquest motiu des de Ports i Transports de la Generalitat s'ha decidit no posar data final a la L9. Ara per ara, s'està treballant en els dos extrems de la linia: la Zona Frana i entre La Sagrera i Santa Coloma.

El tram central que ha d'unir La Sagrera i la Zona Universitària està totalment parat i en revisió profunda. Tal és la incertesa sobre aquest tram central que s'ha decidit enterrar de nou tot el treball fet a la plaça Maragall on, com aquell que diu, l'estació de la L9 ja estava totalment perforada i formigonada. Algunes veus diuen que el tram central pot arribar a estar totalment parat entre 2-3 anys. Un cop la fase de revisió actual finalitzi, les obres s'hauran de tornar a licitar.

Bon Nadal

L'equip del Blog dessitja un Bon Nadal a tots els Sagrerencs i Sagrerenques. El Nadal ha estat generós amb el Blog: tenim una nova col·laboradora des de fa una setmana, el numero de visites al Blog s'ha consolidat (unes 30 visites diaries).

Ara només manca que els Reis Mags ens portin un parell de col·laboradors més. D'aquesta manera podrem augmentar la nostra capacitat de transmetre tot el que pasa al Barri.

Bon Nadal a tots els qui ho celebrin i, pels que no, que gaudeixin de 3 dies seguits sense haver d'anar a treballar.

Més bretolades

Ja feia masses dies que no passava res a la plaça de l'Assamblea de Catalunya. De fet, em sorpren que hagin passat tants dies des de l'últim incendi.

Aquest diumenge (17/12) pel mati, cap a les 7.30 del mati, els serveis d'extinsió d'incendis de l'Ajuntament de Barcelona i la Guardia Urbana van haver de de tallar el tràfic al carrer Vallès i Ribot durant un 10 minuts per culpa d'un incendi intencionat.

L'incendi en qüestió és calcat als tres anteriors. El container blau (reciclatge de paper) situat a la confluència dels carrers Antonio Ricardos, Vallès i Ribot i Antilles s'incendia, perdó, més ven dit...l'incendien. Degut a la propagació de les flames, el container verd (reciclatge vidre) també s'incendia. Degut al calor el paraxocs del cotxe estacionat al costat del container blau també es va incendiar.

Estaria bé saber que fa l'Ajuntament per fer front aquests fets. En 3 mesos és el quart cop que s'incendia el mateix container. Causalitat? No; intensionat!!

Atropellament mortal

El dissabte dia 11 de novembre a la confluència del carrer Marti Molins i del carrer Filipines un vehicle fent marxa enrera va atropellar a una dona de més de 80 anys.

Els ocupants del vehicle van ometre el deure d'ajuda. Tampoc es van dignar a avisar a una ambulància, donant-se a la fuga i deixant la dona al terra greument ferida.

Finalment, a finals de novembre, la dona va morir a l'hospital.

Per tal de poder localitzar als responsables de l'atropellament mortal s'ha habilitat una adreça de correu a la que podeu enviar qualsevol informació que creieu que pugui ajudar. L'adreça de correu és la següent: accidente_11nov@hotmail.com.

La futura estació.

Ja queden poques setmanes (en principi només dues) per a que La Sagrera torni a tenir un intercanviador (subterrani) de Metro. Així doncs, es posaran punt i final a més de dos anys durant els quals els usuaris d'aquesta estació hem hagut de fer el transbord de la L1 i la L5 pel carrer.

L'estació Sagrera de la línia L1 del metro de Barcelona es va inaugurar l'any 1954, amb l'extensió de la línia des de Navas. L'estació està situada al subsòl de l'avinguda Merdiana, entre els carrers Hondures i Garcilaso.

L'estació Sagrera de la línia L5 del metro de Barcelona va estrenar-se l'any 1959, amb l'entrada en servei del tram entre Sagrera i Vilapicina. La parada està situada sota l'avinguda Meridiana, entre els carrers Felip II i Garcilaso

L'estació està en plena transformació per esdevenir un potent intercanviador entre L1, L5, L4, L9, L10 i trens de rodalies.

Actualment, l'estació ha pasat de tenir un nivell inferior format per dues naus (una per línia) per al servei públic, amb dues vies i tres andanes de 90 metres de llarg del tipus Barcelona, a tenir una andana central per línia. Es tracta de dues andanes de gran capacitat (superiors als 9 metres d'amplada per 100 de llargada).

Aquí teniu 3 imatges que us ajudaran a fer-vos una idea de com serà la futura estació:

Imatges obres Martí Molins

Aquest passat dimarts l'equip del Blog va estar recollint imatges de l'evolució de les obres del carrer Martí Molins. Aquí en teniu una mostra.

Les obres van avançant però de forma força lenta. Tenien una duració prevista de 8 mesos, i ara ja en portem 3-4. Així doncs, podem dir que estem per la meitat.

Ànims que això ja acaba!

La Palmera

Molts són els canvis que han afectat a La Sagrera en els últims 60 anys. Com aquell que diu, La Sagrera d’avui no té res a veure amb La Sagrera dels anys 50 / 60: ha canviat l’urbanisme del Barri, ha canviat la composició del veïnat, tot ha canviat...

Bé, això de que tot ha canviat no és del tot cert. M’explico: a La Sagrera de la primera meitat del segle passat hi havia una casa, “Can Cascante” que era utilitzada per la família Valls Cascante, residents a Barcelona, per passar-hi els mesos d’estiu. La casa principal estava engalanada amb un exuberant jardí i amb un conjunt d’equipaments –glorieta, caseta per a jocs, espai per a gimnàstica- propis de l’elevada classe social dels propietaris. Aquesta riquesa ornamental queda demostrada amb la pervivència fins als nostres temps d’un palmera del jardí dels Cascante.

La palmera en qüestió és la situada a l’encreuament del Carrer Olesa amb l’avinguda Meridiana. Així doncs, la Palmera ha estat i és una imatge viva de la història de La Sagrera. Ha estat un espectador de luxe dels grans canvis patits pel barri: el pas d’una Sagrera agrícola a una industrial, la creació del Ferrocarril, la circulació dels tramvies per l’actual meridiana, el soterrament dels ferrocarrils, la creació de la meridiana, la urbanització massiva dels 60 i 70...

BCN amplia el seu nombre de barris.

Segons ha publicat avui EL PERIÓDICO, i tret de canvis d’última hora, ja està enllestit el nou mapa de barris de Barcelona, el primer oficial amb què comptarà la ciutat, que estarà dividida en 73 unitats.

Els canvis més destacables d’aquesta nova distribució de Barris són:

Nous barris.
El Baró de Viver (Sant Andreu), La Clota (Horta-Guinardó) i Can Peguera (Nou Barris) deixen d’estar reconeguts com a veïnats i passen a la categoria de barris.

Canvis de noms.
La nova proposta manté el mateix nombre de veïnats o zones estadístiques, 236, però canvia diverses denominacions de barris. La més significativa és la que es produeix a Ciutat Vella, amb la zona coneguda popularment com a Casc Antic. Primer es va proposar la denominació conjunta de barri de Sant Pere-Santa Caterina-El Born i ara passa a dir-se Antics Palaus.

A Sants-Montjuïc hi ha tres canvis. La Marina-Montjuïc es rebateja com la Marina de Port i la zona abans designada com a Marina-Port, pendent d'urbanitzar, es diu ara la Marina del Prat Vermell. Badal segueix segregat del nucli antic de Sants, però amb la denominació conjunta Sants-Badal per recordar la vinculació històrica.

Aquest mateix motiu justifica cinc canvis de nom a Sant Martí. Camp de l'Arpa, per al qual els veïns demanaven la fusió amb el Clot, es manté com un barri autònom, però sota la denominació Camp de l'Arpa del Clot. Glòries-El Parc es dirà el Parc i la Llacuna del Poblenou; la Vila Olímpica serà la Vila Olímpica del Poblenou, i Diagonal Mar passa a dir-se Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.

EL CALENDARI
Aprovació final prevista per al 22 de desembre.
Aquesta proposta difereix en alguns punts del document presentat per la comissió d'experts, com en el cas dels tres nous barris, perquè està sent analitzada i aprovada durant aquest mes als plens dels 10 districtes. Ahir es va aprovar el mapa de Sarrià-Sant Gervasi, i per tant ja només queda el de les Corts, que té previst celebrar la sessió plenària el dia 13. Aquest mateix dia serà debatut en la comissió municipal de presidència i el 22 ha de rebre el vistiplau final, per entrar en vigor durant l'any que ve.

Així doncs queda descartada la proposta anterior feta per l'ex-alcalde Joan Clos. Aquest, proposava dividir La Sagrera en tres barris, la part més antiga de la Sagrera s'havia de dir "Can Masadas" nom que no havia sentit mai en la meva vida. Amb l'actual proposta, La Sagrera serà el que ha estat sempre, amb els límits de les vies de tren, Felip II, Concepció Arenal, Dublín, Rovira i Virgili i Riera d'Horta.

Nomenclator: canvi de nom Ignasi de Ros

Si bé el carrer Ignasi de Ros no pertany a La Sagrera, es cert que és un carrer que desenvoca en una de les principals artèries de trànsit rodat que travessen La Sagrera, el carrer Concepción Arenal.

En temps de la dictadura de Primo de Rivera i per l'aleshores regidor Ignasi de Ros i Puig, des de la Ponència de Nomenclatura, es procedí a una profunda modificació dels noms arrelats a la història de la ciutat, i se substituïren molts noms de carrers per altres amb referència a la història espanyola explicada segons el punt de vista del règim establert.

L'actual govern municipal ha impulsat el canvi de nom d'aquest carrer que passarà de dir-se Ignasi de Ros a dir-se carrer de Can Ros.

Anuncis antics del Tot Sagrera

Avui mirant i remirant números antics del TOT SAGRERA m'he trobat uns quants anuncis que m'han fet gràcia per diversos motius: el primer perquè demostra com ha evolucionat la tecnologia en els ultims anys, com ha evolucionat l'estètica i la societat i, finalment, perquè són (o eren) comerços del barri, dels de tot la vida.

Carrer de Vallès i Ribot.

Va del carrer Garcilaso al carrer de les Antilles.

Des del 29 de març de 1922 s'anomena Vallès i Ribot, però el 1942 es va canviar pel de Dalmacio Mur. El 20 de desembre de 1979 recuperà el de Vallès i Ribot, que fou un polític federalista (Barcelona 1849 - Vallvidrea 1911) que es va convertir en el líder més destacar del federalisme català.

Aquest carrer s'anomenava, primer de tot, Santa Llúcia. És diu que Coll i Massades va tenir tres filles, Concepció, Llúcia i Amàlia i va fer que es posessin aquests noms a tres carrers de La Sagrera: Purisima Concepció es va dir l'actual carrer de Monlau; Santa Amàlia, l'actual Marti Molins i Santa Llúcia el carrer Vallès i Ribot.

Gente Joven Sagrera.

L'actual Casal de Crist Rei no s'entendria sense l'existència de Gente Joven Sagrera (67-75) i l'existència de Gente Joven Sagrera seria impossible sense el Casal de Crist Rei.

El Casal ha estat durant molts anys l'entitat referència de La Sagrera, una espècie de matriu per a totes les entitats que en derivaven.

Gente Joven Sagrera organitzava cine-forums, teatre, xerrades, partides de ping-pong, malgrat que la seva activitat estrella eren les excursions.

Amb l'arribada de la democràcia un nucli de gent de Gente Joven Sagrera, juntament amb gent d'altres entitats de La Sagrera, van fundar l'Associació de Veïns.

El carrer Oliva.

Va de la plaça dels Jardins d’Elx al Carrer de La Sagrera. Ja apareix a la Guia de Sant Martí de 1888. Per aquella època tenia entrada pel Carrer Sagrera i sortida en zona despoblada, el que avui seria la confluència de la plaça Jardins d’Elx i la Meridiana.

Durant la Guerra Civil patí un canvi de nom i s’anomenà B.Pérez. Aquest canvi no fou reconegut per l’Ajuntament. L’any 1939 amb la fi de la Guerra recuperà el nom de Oliva. Jaume Oliva i Molins, pagès (Barcelona, 1823 – 1887). Obtingué la propietat dels terrenys el 1856 per l’establiment de Josep M. Martinez de Pisón, comte de Vilafranquesa.

El carrer Oliva rebrà una revitalització important gràcies als canvis que ja s’estan portant a terme al Barri. La conversió del carrer Garcilaso en una avinguda enjardinada revitalitzarà un carrer fins ara desert i apagat.

Festes de La Sagrera: Divendres 24 de Novembre

17.30 hores – Plaça Masadas
ACTE INFANTIL AMB EL GRUP D’ANIMACIÓ “DIVIERT-T”I BERENAR


17.00 hores – Casal de Gent Gran de La Sagrera “La Palmera”
ACTUACIÓ DEL GRUP DE LA RONDALLA “GRUPO DE PULSO Y PUA” AMICS DE FALLA


19.00 hores - Local Terra de Gavines – c/. Cortit, 2 entresol
XERRADA I DEMOSTRACIÓ PRÀCTICA DE MASSATGE TRADICIONAL AYURVEDIC A CÀRREC DE VIOLETA


22.00 hores – Plaça Jardins d’Elx
NIT JOVE AMB L’ACTUACIÓ DELS GRUPS:
GRAN PAPA RATA
BABILONIA
RAUXA

1ª BUTI-FARRA organitzada per L’Agrupament Escola Pau Casals

TALLERS DE DIABLES INFANTIL
-Divendres 24 Novembre – 19.00 hores
Segona part del Taller de Tabals. Marxa cap a la Plaça Masadas on es farà el taller de foc dels diablons

Per inscripcions:
Ariadna 630182702
Marc 680505244
Centre Cívic de La Sagrera – c/. Martí Molins, 29

Dijous 23 Novembre

17.00 hores – Casal de Gent Gran de La Sagrera “La Palmera”
HOMENATGE A LA GENT GRAN DE LA SAGRERA QUE ENGUANY COMPLEIX 90 ANYS. ACTUACIÓ DEL GRUP D’HAVANERES “ELS NOIS GRANS DE XIFRE”


19.00 hores – Local Terra de Gavines – c/. Cortit, 2 entresol
XERRADA SOBRE ALIMENTACIÓ VEGETARIANA CREATIVA PER A TOTA LA FAMÍLIA, AMB LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “TOTS A TAULA” AMB Mª DEL PILAR IBERN *GAVINA. A L’ACABAR L’ACTE, PISCOLABIS MOLT LLAMINER


19.00 hores – Centre Garcilaso- c/. Joan de Garay, 116-118
PRESENTACIÓ DEL COL•LECTIU JOVE “LA TRINXERA” i PROJECCIÓ DE LA PEL•LÍCULA “EN CONSTRUCCIÓN”


20.00 hores – Local Terra de Gavines – c/. Cortit, 2 entresol
XERRADA SOBRE KINESIOLOGIA (RECUPERAR LA SALUT GLOBAL ESCOLTANT EL COS) AMB RUBEN ALVAREZ


20.00 hores – La Nau Ivanow – c/. Hondures, 28
PRESENTACIÓ DEL SEGON CD DE LA IVANOW JAZZ GROUP QUE INTERPRETARÀ TEMES INCLOSOS EN EL MATEIX- JAM SESSION AMB PARTICIPACIÓ DE MÚSICS DE LA LOCOMOTORA NEGRA

Dimecres 22 de Novembre

17.00 hores - Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” – c/. Martí Molins, 29
BALL DE FESTA MAJOR PER A LA GENT GRAN AMB L’ACTUACIÓ MUSICAL DE DANI I EL SEU ORGUE

17.00 hores a 18.30 hores - Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” – c/. Martí Molins, 29
TERTÚLIA DE LES DONES DE LA SAGRERA: ES REUNEIXEN - COM TOTS ELS DIMECRES -PER PARLAR DE TEMES QUE ELLES MATEIXES ESCULLEN

18.00 hores – Centre Garcilaso - c/. Joan de Garay, 116-118
FESTA CLOENDA DEL CONCURS “DISSENY DE SAMARRETES: SOLIDARITAT I CONVIVÈNCIA CULTURAL”– Presentació. Visita per l’exposició de dissenys de samarretes presentats a concurs pels joves del Districte i votació del públic assistent - Actuació musical de MAMA SAID: versions rock-funky enèrgic i juvenil. Amb ball i molta marxa!!!!- Coctel-saludable pels 50 primers assistents

19.00 hores - Local Terra de Gavines – c/. Cortit, 2 entresol
XERRADA SOBRE REIKI (ENERGIA SENSE LÍMITS PER LA TEVA VIDA) A CÀRREC DE FRANS CUBELLS (MESTRE DE REIKI)

El Blog a Google

Aquesta setmana és una setmana feliç pel Blog de La Sagrera per diversos motius:

1. són les festes de La Sagrera,
2. el Blog ha superat les 600 visites en un sol mes de vida,
   
3. en menys d'una setmana s'ha passat de 600 a 700 visites i,
4. finalment, el que confirma que el Blog s'ha consolidat a la xarxa, el Blog surt en la primera pàgina de resultats de Google (en català) quan utilitzem com a paraules clau "La Sagrera".

De nou, i malgrat caure en la reiteració, moltes gràcies a tots per llegir-nos i seguir-nos. Que corri la veu! Que creixi el Blog!

Jo vull dormir! Prou bretolades!!

Des de fa qüestió d' un any poder descansar les nits del cap de setmana ha estat, per a mi, i per molts veïns de la plaça Assamblea de Catalunya una odissea!

Cada divendres, cada dissabte i les vigilies de festius la Plaça és ocupada, a partir del vespre, per un grup d'uns 20 brètols (no tenen altre nom) que es dediquen a jugar a futbol mentre es fumen uns bons "caliqueños" i ingerèixen cereals fermentats.

Fins aqui encara es pot aguantar. Ara bé, el que és inaguantable és el que succeix quan ja no juguen a futbol i els "caliqueños" i els cereals fermentats fan el seu efecte: crits, baralles, insults, accelerades dels cotxes i de motos, frenades...tot això a les 3 del matí. Suposo que alguns d'aquests intenten reforçar la seva masculinitat a base d'accelerades ja que no ho poden fer d'una altra manera.

Potser aquesta gent no treballa, però els "currantes" tenim pocs dies per poder descansar com perquè a sobre ens vinguin a emprenyar. Si volen juerga... que la facin sota la finestra de casa seva. Així de clar.

Un altre fet força preocupant és el què ha passat aquest octubre-novembre. Duran tres caps de setmana seguits han hagut de venir els bombers per apagar incendis intencionats (un por ser fortuit, tres ja no) dels contenidors que hi han contra el pati del Col·legi Joan XXIII. "Casualment", sempre s'incendiava el container de reciclatge blau (el del paper).

La conclusió que en trec és la següent: menys mal que tenim la caserna de la Guàrdia Urbana al costat mateix, si la tinguessim més lluny...això seria pitjor que Iraq.

El Pont de Calatrava

El Pont de Bac de Roda, que presideix un territori encara en transformació, és conegut popularment amb el nom de "el Pont de Calatrava". La denominació del pont amb el nom del seu dissenyador, Santiago Calatrava, té l'origen en l'interés que en la Barcelona pre-olimpica van despertar els nous edificis, sovint força singulars, i les obres d'enginyeria.

Els barcelonins van acréixer el seu interès per qüestions que fins aleshores només tenien un mer sentit pràctic. Com en el cas de l'obra de Santiago Calatrava les construccions que anaven configurant la nova Barcelona provocaven la visita de ciutadans curiosos.

El singular del cas és que aquest pont d'autor es va construir en una zona que els francesos denominen "terrain vague", espais de trànsit que acostumen a trobar-se en la zona perimetral de les ciutats i que semblen tenir l'única funció de separar, delimitar o, com aquest era el cas, servir de llit per navegar sobre la circulació dels trens.

La inauguració del pont va ser un acte d'afirmació que tota la ciutat necessita d'energia i d'obres emblemàtiques, no només centres històrics o zones comercials. El pont té una estructura composada per dos arcs bessons d'acer que es ramifiquen a mesura que s'apropen al sòl i per quatre conjunts de cables de suport. L'obra té els trets que defineixen la personalitat dels ponts de Santiago Calatrava, el treball dels quals en aquest tipus de construccions es troba repartit per tot el món. A més d'inspirar-se en les formes que pot desenvolupar el cos humà, els seus ponts es caracteritzen per l'ús d'arcs, en ocasions asimètrics, i cables.

Com sol ser habitual, el pont de Bac de Roda basa la seva concepció en una plasmació visual que expressa les tensions de forces el control de les quals fa possible aquesta obra d'enginyeria. El conjunt, decorat de color blanc i amb una pavimentació diferenta la utilitzada habitualment carrer, aportà una imatge de més modernitat a la Barcelona pre-olimpica i n'esdevenia un dels seus símbols.

Per La Sagrera representava una visió del futur proper i aportava una fita que el resituava en el planol de la ciutat. A banda de ser una referència de futur pel Barri, el pont es convertí en senyal d'identitat de la ciutat i del treball de Calatrava, que per aquesta obra va obtenir el Premi FAD d'Arquitectura 1987.

Dilluns 20 de Novembre

17.30 hores – Residència i Centre de Dia de la Sagrera – Berenguer de Palou, 102
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “OFRENES AL BARRI” :

VIVÈNCIES I SENTIMENTS QUE ENS TRANSMET, NOU PER ALGUNS CONEGUT I ESTIMAT PER ALTRES (del 20 al 25 de Novembre) AMB L’ACTUACIÓ DE LA CORAL INTERGENERACIONAL I PICA-PICA


19.00 hores – Biblioteca Garcilaso – Juan de Garay, 116-118
XERRADA: VISIONS DE LA CIÈNCIA: QUANTS SEREM? COM ES FAN SERVIR LES PREVISIONS DEMOGRÀFIQUES? FINS A QUIN PUNT SÓN FIABLES?? A QUI I PER A QUÈ SERVEIXEN? A CÀRREC DEL Dr. JOAQUIM RECAÑO (Centre d’estudis Demogràfics, UAB)

Diumenge 19 de Novembre

08.00 DESPERTADA

10.00 a 14.00 hores – Plaça Jardins d’Elx
FIRA DE PRODUCTES ARTESANS
4ª TROBADA DE GEGANTS

10.00 hores – Plaça Jardins d’Elx
PLANTADA DE GEGANTS amb la participació de 10 Colles Geganteres

11.00 hores – Inici: Plaça Jardins d’Elx Final: Parc de la Pegaso
CERCAVILA DE GEGANTS I CAPS GROSSOSHi participen entre altres, la geganta Sagrerina, els Caps Grossos: Rocabruna i la Rateta, el Sagreresaure de La Sagrera, l’Esplai de La Sagrera i totes les colles convidades.

Recorregut: Plaça Jardins d’Elx, Gracilaso, Vallès i Robot, Antonio Ricardos, Pacífic, Portugal, Berenguer de Palou, Dr Cararach Mauri, Parc de la Pegaso (davant Guàrdia Urbana)

11.00 hores – Plaça Masadas
ACTUACIONS MUSICALS DE L’ESCOLA DE MÚSICA BCN FUSIÓ AMB LA PARTICIPACIÓ DE : ORQUESTRA PIRATA, ORQUESTRA APATXE, ORQUESTRA MICROBI, COMBO SAGRERA I COMBO MODERN SANT ANDREU

12.00 hores – pista IES Príncep de Viana – c/. Torroella de Montgrí, 6-18
PARTIT D’HOQUEI SOBRE PATINS – 1ª NACIONAL CATALANAMESOSTETIC CP CONGRÉS - C.H.P. BLANES

Es disputarà un trofeu cedit per la Comissió de Festes de La Sagrera

12.30 hores – Plaça Jardins d’Elx
BALLADA D’ESBARTS AMB L’ESBART ESTEL I L’ESBART GAUDÍ

12.30 hores – Parc de la Pegaso
BALLADA DE GEGANTS

13.00 hores – Parc de la Pegaso
FOTOGRAFIA COL.LECTIVAOrganitza: Fundació Sagrera

14.00 hores – Plaça Masadas
DINAR POPULAR : AMANIDA MAR I TERRA, PAELLA DE TARDOR AMB BOLETS I PASTISS SORPRESA

Preu: 10 euros

Inscripcions : fins el 17 de novembre Local Terra de Gavines – c/. Cortit, 2 entresol – de dilluns a divendres de 17 a 20 hores i Comissió de Festes de la Sagrera – Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” – c/. Martí Molins, 29 de dilluns a divendres de 19 a 21 hores

17.00 hores – Església del Crist Rei – Plaça Jardins d’Elx, s/n
CONCERT DE LA BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA DIRIGIDA PER EN JOSEP MUT

18.00 hores - Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” – c/. Martí Molins, 29

“CINC MINUTS DE FAMA” Demostra la teva habilitat cantant, ballant, fent malabars,etc

Qui vulgui participar s’ha d’inscriure al Casal Parroquial de 6 a 8 de la tarda fins el divendres 17 de Novembre

Gràcies a tots: El Blog ha superat les 600 visites

Avui de bon matí s’han superat les 600 visites al Blog de La Sagrera. L’equip del Blog considera que és una molt bona xifra tenint en compte el curt temps de vida que té: poc més d’un mes.

A banda, també és important destacar que el Blog no ha fet cap presentació oficial, ni s’ha publicitat de cap manera especial durant aquest més. Aquest fet, fa més important la xifra de 600 visites assolides a dia d’avui.

En els últims dies, arran de les Festes de La Sagrera, s’han disparat les visites de gent que buscant pel informació sobre aquestes pel google ha donat amb el Blog.

El Blog segueix creixent. Aquest inici “espectacular” ens fa ser optimistes de cara al futur. Així doncs, esperem que d'aqui a 3/4 mesos el Blog s'hagi convertit en un dels referents informatius del Barri a la xarxa.

Per acabar, donar-vos a tots les gràcies i animar-vos a que col·laboreu amb el Blog.

Dissabte 18 de Novembre

Dissabte 18 Novembre12.00 hores – Davant Mercat Felip II
TITELLES AMB LA CIA. L’ESTENEDOR I L’ESPECTACLE “CORA•.LINA”

13.00 hores – c/. Olesa davant Mercat Felip II
MOSTRA GASTRONÒMICA DE CUINES DEL MON

Tastet a preus populars de menjars elaborats per veïns i veïnes del barri, originaris d’arreu del món

17.00 hores – Inici: Plaça d’Elx Final: Plaça Masadas
RECORREGUT COMPARSES per a la batalla del Confetti

17.30 - Plaça Masadas
XXIII BATALLA CONFETTI

18.00 hores – Camp de Futbol del c/. Menorca
PARTIT DE FUTBOL 3ª REGIONAL – GRUP 18èCE SAGRERENC – MARTINENC F.C. “B”

Es disputarà un trofeu cedit per la Comissió de Festes

18.30 hores – Plaça Jardins d’Elx
XOCOLATADA INFANTIL

18.30 hores – Plaça Masadas

TALLER I MARATÓ DE COUNTRY

19.00 hores – Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” – c/. Martí Molins, 29
RECITAL “LA PALABRA DE LA GUITARRA” A CÀRREC DE JUAN GUERRERO

20.00 hores – Sala Exposicions del Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” – c/. Martí Molins, 29
NO PERDIS EL NORD. FIXA’T EN EL SUD

Presentació de projectes i activitats del Grup de Tercer Món Jove Arxiprestal

21.00 hores – Església del Crist Rei - Plaça Jardins d’Elx, s/n
CANTADA DE CORALS EN MEMÒRIA DE MARINA CLOTET AMB LA PARTICIPACIÓ DE LA CORAL INFANTIL DEL REGUITZELL, LA CORAL EL BELL RESSÓ I LA CORAL DEL SAGRER

22.30 hores – Plaça Jardins d’Elx
GRAN BALL AMB- GRISELDA I ELS INSOULVENTS- TELA MARINERA

TALLERS DE DIABLES INFANTIL

Taller de Estampació de samarretes per a la colla infantil i taller de maquillatge
Per inscripcions: Ariadna 630182702 // Marc 680505244

Centre Cívic de La Sagrera – c/. Martí Molins, 29

Divendres 17 de Novembre.

15.45 hores – Plaça Masadas
ACTE DE LES ESCOLES AMB L’ACTUACIÓ DEL GRUP D’ANIMACIÓ “ARTICULAT”. Pels alumnes de 3er. de Primària de les escoles del barri.

16.30 hores – c/. Hondures / Pare Claret
XOCOLATADA INFANTIL.

21.00 hores – Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” – c/. Martí Molins, 29
SOPAR-ESPECTACLE DE FESTA MAJOR

TALLERS DE DIABLES INFANTIL
Centre Cívic de La Sagrera – c/. Martí Molins, 29

19.00 hores. Inici tallers, reunió informativa amb els pares i taller de Tabals
Per inscripcions: Ariadna 630182702 Marc 680505244

Festes de La Sagrera

Sagrerencs i Sagrerenques...la Sagrera està de FESTA MAJOR!
Avui comencen oficialment les festes de La Sagrera. Així doncs, tot seguit us informen de les activitats que hi han preparades per avui:

20.00 hores – Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” – c/. Martí Molins, 29
ACTE D’INICI OFICIAL DE LA FESTA MAJOR DE LA SAGRERA 2006:
--PRESENTACIÓ DEL CARTELL DE LA FESTA MAJOR.
--HOMENATGE A LA PARROQUIA DEL CRIST REI PEL SEU 75 ANIVERSARI.
--HOMENATGE A LA SAGRERENCA PILAR MUNS.
--HOMENATGE POSTUM A MARINA CLOTET.
--LLIURAMENT DELS RECORDS A LES ENTITATS COL•LABORADORES

--PREGÓ DE LA FESTA MAJOR A CÀRREC DE FEI

21.30 hores – De “La Barraca” fins a la Plaça Jardins d’Elx.

SEGUICI AMB TABALERS I TORXES I PENJADA DE LA PANCARTA DE LA FESTA MAJOR 2006 a l’església del Crist Rei.

PETIT ESPECTACLE DE FOC
Col•laboren: Dracs i Diables de La Sagrera – Colla Gegantera de La Sagrera - Associació per l’esport i el lleure de La Sagrera.

Persones d’ètnia “gitana” vigilen algunes construccions de La Sagrera.

Després de tres setmanes d’investigació i gràcies a la col·laboració d’en Prosikito, l’equip del Blog pot llançar aquesta afirmació: hi ha clans gitanos que vigilen determinades obres (construcció de vivendes) a La Sagrera.

En les imatges que acompanyen aquest article podeu observar l’identificatiu del "clan" gitano encarregat de vigilar les obres del carrer Concepció Arenal, cantonada amb Garcilaso.

Aquest és un fet cada cop més estes al llarg de tota la geografia catalana i espanyola. De fet, aquest estiu va sorgir una polèmica al demostrar-se que la construcció de la comissaria del Mossos d’Esquadra de Sant Andreu estava sent vigilada pel “clan” dels Portuguesos.

El procediment utilitzat consisteix en oferir la seva protecció al constructor tot advertint que la zona en la que es troba es escenari de robatoris. En aquest moment molts constructors no els hi fan cas, però quan comença a faltar material, apareixen maquines compactadores o formigoneres sabotejades molts constructors acaben cedint a l’extorsió. La protecció acostuma a valer uns 1200€ mensuals. Els protectors acostumen a penjar un anagrama a l’obra, el més freqüent és el de la roda d’un carro.

La persecució policial acostuma a ser difícil: molts constructors són contraris a denunciar. Un altre fet que preocupa molt als responsables policials és l’apropiació per part dels extorsionadors de símbols de referència de tot el poble gitano, que poden fer caure a molta gent en falsos prejudicis i a estereotipar, encara més, al poble gitano.

Carrer del Pacífic.

Va del carrer Berenguer de Palou al carrer Pegàs, paral•lel al carrer Portugal (La Rambleta). A la guia de St.Martí de Provençals ja hi apareix, tenia entrada pel carrer Provençals i sortida pel carrer San Joaquin.

Sembla que l’origen d’aquest nom es deu a l’existència, temps enrere, d’una casa de pagès al capdamunt del carrer que rebia el nom de cal Pacífic, degut al caràcter del seu propietari.

Entre el 1933 i 3l 1939 rebé el nom de Ferran Turné. Turné fou poeta i escriptor veí de La Sagrera. Fou amic i deixeble d’Ignàsi Iglesies, poeta i escriptor de Sant Andreu de Palomar.

Durant la decada dels 80 els veïns de La Sagrera, “liderats” per la comissió de festes del barri, van intentar el canvi de nom: de Pacífic a Ferran turné. Aquestes gestions de canvi de nom acabaren sense èxit.

L’Estació de La Sagrera tindrà una comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Des de la Conselleria d’Interior s’ha demanat un espai per instal·lar unes dependències policials a la futura estació del TAV. Aquesta seria la tercera dependència policial del metro, després de Sants i de Plaça Catalunya.

Montserrat Tura, Consellera d’Interior, pretén així cobrir les demandes veïnals, de La Sagrera i Sant Martí, que demanen una major presencia policial enfront l’onada d’atracaments que han patit aquest estiu.

Aquesta comissaria serà l’encarregada de vigilar els trams de les línies de metro que transcorren pels districtes de Sant Martí, Sant Andreu de Palomar, Horta-Guinardo i Nou Barris. D'aquesta manera, s'omplira el buit policial que hi havia fins ara en el sector est de la xarxa de metro de TMB.

El carrer de Portugal.

Va de Berenguer de Palou fins a Torroella de Montgrí. Ja apareix a la guia de St. Martí de Provençals (de l'any 1888) amb el nom de Sant Antoni. Tenia entrada per l'actual Carrer Gran de La Sagrera i sortia a una zona despoblada.

Quedà tancat per dalt, per la fàbrica Hispano Suiza i la Xarxa, i per diversos camps de conreu que donaven a les antigues vies del tren de la Meridiana. El tram més recent del carrer Portugal és la part d'abaix: des de Sagrera fins a Berenguer de Palou.

S'anomena Portugal des de 1908. Aquest carrer és conegut popularment (sobretot entre la gent gran del Barri) amb el nom de la Rambleta, ja que durant molts anys el carrer Portugal fou l'unic carrer del barri amb arbres. El diminutiu té l'origen en l'absència de passeig central, tipic de totes les rambles catalanes.

La torre de La Sagrera costarà 250 millons.

El Consorci de la Zona Franca (CZFB) finançarà el quart edifici més alt de Barcelona. El projecte estarà encarrilat a finals d’any.

El CZFB finançarà 250 millons que costarà el quart edifici més alt de Barcelona. La futura torre d’oficines dissenyada per Frank Ghery que s’aixecarà al Triangle Ferroviari de Sant Andreu-La Sagrera. Frank Ghery va revolucionar l’arquitectura contemporània amb l’espectacular Museu Guggenheim de Bilbao.

Aproximadament un terç d’aquest solar era propietat de l’Administrador de Infraestructures Ferroviàries (ADIF), que en les seves llargues negociacions amb l’Ajuntament (propietari de l’altre part dels terrenys, juntament amb la Generalitat) no havia aconseguit encara arribar a un acord ja que al·legava que aquesta zona continuava sent d’us ferroviari.

Característiques de “La Núbia”.
La futura torre mesurarà 145 metres d’altura (tres més que la Torre Agbar), tindrà 34 plantes, un aparcament subterrani per a 700 cotxes i 80.000m2. A demés, al seu voltant hi haurà un parc públic i una sala d’exhibicions on hi anirà un museu del transport. La torre serà coneguda amb el nom de “La Núbia”

Ghery ha previst una torre basada en diferents nivells, lo qual origina un joc de façanes recobertes de vidre i alumini, segons els casos i la seva diferent exposició al sol, que atorgarà una gran mobilitat a l’edifici.

L’edifici serà exemplar en l’aspecte mediambiental. Per aquest motiu, a demes de les plaques solars de la façana tot el disseny de la torre esta pensat en funció de l’estalvi energètic, des de la ventilació creuada fins a la utilització de materials específics d’acord amb l’orientació de la façana.

L’assumpte més complicat, de moment, es saber els usos de la torre. Des del CZFB es dona per descomptat que no seria convenient que tota la superfície es dediques a oficines. S’han llançat diverses propostes: des de que unes plantes fossin per a un hotel, una zona comercial, fins a l’ús de determinades plantes com a vivenda de luxe.

Intercanviador a finals d’any.

Després de 22 mesos tallada, per les obres de l’intercanviador de La Sagrera, a finals d’aquest estiu es va reobrir al transit l’avinguda Meridiana. Malgrat tot, la reobertura del trànsit no marcà el final de les obres a la zona ja que està previst que durin fins a finals del 2007.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques preveu que, abans d’acabar l’any, s’obri una part de l’intercanviador del metro. D’aquesta manera, els usuaris del metro ja no hauran de pujar al carrer i creuar la Meridiana per efectuar el transbord entre la L1 i la L5.

La reobertura de la Meridiana va anar acompanyada de la estrena d’un nou paviment i també s’han canviat les aceres.

S’ha reobert la Meridiana, però les obres de l’intercanviador segueixen provocant talls de trànsit al barri. Fins a finals d’any romandrà tallat el carrer Felip II entre Meridiana i Juan de Garay.

Quatre línies.
El propòsit de les obres a l’estació de La Sagrera es convertir aquesta parada en un gran intercanviador. Si en l’actualitat hi convergeixen la L1 i la L5, en els pròxims anys ho faran dues línies més: el primer tram de la L9 (que unirà Barcelona amb Santa Coloma i Badalona) i la L4.

A demes, també hi convergiran dues línies de la xarxa de rodalies, la C3 i la C4. Per fer-ho possible la Generalitat ha reservat en el subsòl de La Sagrera espai suficient per albergar-hi l’estació de Rodalies de Renfe.

Les previsions oficials indiquen que el numero d’usuaris que diàriament passen per La Sagrera es triplicarà, passant de 36.000 viatgers diaris a 110.000. Les obres actuals han previst un futur increment d’usuaris: la Generalitat ha optat per ampliar les andanes de la L1 i la L5, els vestíbuls i els passadissos. Els dos vestíbuls d’aquesta estació passen de tenir 850m2 a tenir-ne més de 2900m2.

"A La Sagrera"

Reprodueixo una queixa, d’un company internauta, que m’he trobat per Internet:

---

Sovint, quan em pregunten on visc, jo contesto: "A La Sagrera" i llavors la persona amb qui parlo diu: "Ah, si. Sagrera!".

Evidentment aquesta persona té una referència del nostre barri a través de la bonica estació de TMB que tenim aqui, que agafa el substantiu i no l'article del nom del barri per batejar-se. És una pena que el nom de l'estació de metro i aviat (sembla) també de l'AVE que tenim al barri hagi de canviar-ne el nom del mateix i la gent s'acostumi a dir que viu a Sagrera, què ha anat a Sagrera...

Per tant voldria aprofitar aquest post per reivindicar l'existència del determinant article femení LA en el nom del barri i demanar que entre tots i totes fem el possible per mantenir-lo, deixant ben clar a tota persona que ens diu que vivim a Sagrera que està molt equivocada, ja que nosaltres no vivim pas a l'estació de metro sinó al barri que hi ha al damunt i que es diu LA SAGRERA.

Així mateix, també voldria advertir que, si s'ha de canviar el nom del districte, actualment Sant Andreu, passi a anomenar-se Sant Andreu - La Sagrera, o a l'inrevés; però mai Sant Andreu-Sagrera com he sentit i he vist en moltes ocasions. I l'ajuntament és el primer que s'ho ha d'aplicar, perquè sembla que no té gaire clar com es diu el barri.

---

Res més a dir. Tota la raó del món.

Projecte de carril bus / VAO a la Meridiana.

Aquesta setmana s’ha inaugurat un carril bus d’entrada a Barcelona per la Gran Via. Aquest carril també serà utilitzable com a carril VAO (Vehiculos Alta Ocupación)

L’estalvi de temps s’explica gràcies a dos millores:
-Un semafor intel·ligent a dues velocitats dona prioritat als vehicles que van pel carril.
-Hi ha un “ceda el paso” en el tercer carril, en benefici dels que utilitzen els autocars i vehicles amb alta ocupació (3 persones mínim).

S’està estudiant la possibilitat d’habilitar, a la Meridiana, dos carrils d’entrada a Barcelona des de l’autopista del Vallés fins La Sagrera.

'Punxa-rodes' a la Meridiana.

La banda robava especialment a estrangers a MERIDIANA, Diagonal i Aragó
Els Mossos han treballat tres mesos per obtenir totes les proves possibles

A bord d'una moto, punxen una roda quan el cotxe es para en un semàfor. Després, en un gest aparentment desinteressat, alerten el conductor de la punxada. I quan el xòfer baixa del cotxe per comprovar l'avaria, buiden l'interior del vehicle. És la forma en què actuaven 15 persones detingudes, conegudes com a punxa-rodes, a les quals s'atribueixen fins a 110 assalts en els últims mesos.

Els detinguts, que actuaven en grups de quatre o cinc persones, són majoritàriament de nacionalitat marroquina i algeriana, amb excepció d'una dona espanyola. Les principals artèries de la ciutat --Diagonal, Aragó i Meridiana-- eren els seus escenaris preferits d'actuació i els conductors al volant de vehicles estrangers, les principals preses. Se'ls imputen, en diferent nombre segons la persona, els delictes de danys, furt i robatori amb violència.

Dos aspectes converteixen aquesta operació policial en singular. Primer, l'alt nombre de detinguts i, segon, el fet que els Mossos d'Esquadra hagin fet un important esforç probatori perquè, un cop davant del jutge, aquests detinguts no hagin de ser deixats en llibertat o bé siguin absolts per falta de proves que els incriminin. Ahir a la nit, el jutge de guàrdia va decretar l'ingrés a la presó d'un acusat i va deixar en llibertat amb càrrecs els altres 14.

Malgrat que "no hi són tots els que hi ha", segons paraules de l'inspector Josep Lluís Trapero, cap de l'Àrea Regional d'Investigació de Barcelona, "els més rellevants" estan detinguts. Trapero va insistir en la "dificultat per identificar" aquests delinqüents, que actuen protegits gairebé sempre pel casc. "Mentre fèiem els seguiments, hem pogut veure'ls entrar i sortir de les seves cases amb el casc posat", va il.lustrar l'inspector com a exemple. L'agent, que va assegurar que l'acció d'aquests delinqüents estava generant un "problema per a la ciutat", va remarcar especialment l'exhaustiva tasca realitzada per arribar davant el jutge amb la màxima quantitat de proves.

Per això, el grup especialitzat en reincidents ha invertit més de tres mesos a aconseguir aquest material a través de filmacions, seguiments i identificacions de les víctimes i els mateixos sospitosos, valent-se, de vegades, de descripcions del casc i les vestimentes.

Dijous audiovisuals a Garcilaso.

Tots aquests actes són d’ENTRADA GRATUÏTA.

Dijous 2 de novembre a les 18:30h.
Inauguració de la MUCA (Mostra Universitària de Creació Audiovisual), que tindrà lloc durant tot el crus. Presentació i projeccions a càrrec de la URL, la UPF, la UB, la UOC, la UdL i la Uvic.

Dijous 9 de novembre a les 20:00h.
Taller “Com escriure un guio per documental”.
A càrrec de Andrés Duque, professor del Màster de Documental Creatiu de la UAB i director de documentals.

A partir d’uns casos pràctics s’analitzaran les estratègies per escriure un bon guió documental que sigui útil com a eina de treball i per vendre el producte i per buscar finançament.

Dijous 16 de novembre a les 20:00h.
MUCA, primera sessió.
Projeccions i taula rodona posterior amb la participació de diferents estudiants de Comunicació Audiovisual.

Dijous 23 de novembre a les 19:00h.
Projecció de la pel·licula “En construcción”.
Presentació del col·lectiu “La Trinxera” –Assemblea de Joves de La Sagrera i Sant Andreu-. Aquest col·lectiu vol agrupar al jovent d’una visió critica de les problemàtiques que els afecten, basant-se en un sistema assembleari i autogestionant.

Dijous 30 de novembre a les 20:00h.
Projecció del documental “Ser y tener”. De Nicolas Philibert. 2002.
Inspirat en el fenomen francès de l’escola única, aquest documental mostra la vida d’una petita classe d’un poble al llarg de tot un curs, retratant una càlida i srena a l’educació primària.

El Parc de La Pegaso

Un sinuós estany articula, d'alguna manera, els aparentment irreconciliables paisatges: d'una banda, la plantació geomètrica de plàtans i trames de tanques de xiprer i, de l'altra, la gran varietat d'espècies vegetals que enjardinen el parc –palmeres, pins, alzines, arbres de flor i plantes de temporada–. La connexió dels camins que creuen el parc es fa a través de ponts de ferro d’estils diferents, i petites extensions de gespa voregen el canal des de terra ferma, com a zones de repòs i passeig.

L'edifici-porta de l’antiga fàbrica d’autocamions Pegaso on s’ha construït el parc, amb façana al carrer Sagrera, és l'entrada més representativa, i dóna pas a una gran plaça concebuda per acollir actes multitudinaris. Al llarg del carrer Dublín es van esglaonant diverses tanques de troanes en les quals s'intercalen les portes d'entrada al parc. A la part superior, un passeig amb pèrgola envolta un poliesportiu i les àrees de jocs infantils.

INFORMACIÓ I SERVEIS.

Àrea de jocs infantils, fonts, taules de ping–pong, pistes poliesportives, espai per a gossos.

FITXA TÈCNICA.

Superfície: 3,65 ha

Situació: delimitada pels carrers Sagrera, Rovira i Virgili, Nadal, Dublín, Torroella de Montgrí i Portugal

Accessos: carrers Portugal, La Sagrera i Rovira i Virgili

Catalogació: parc urbà.

Horari: de les 10 h fins al capvespre

Arquitectes: Enric Batlle i Joan Roig

Inauguració: any 1986

El Mercat de Felip II

HISTÒRIA.
El mercat de Felip II neix el 1966, instal·lat al costat del llavors conegut com a "barri dels indians" entre els carrer de Felip II, Olesa, Juan de Garay i Garcilaso. Coincideix amb l'època d'un gran increment del nombre de mercats municipals a la ciutat, la qual se situa de l'any 1957 al 1974, coincidint especialment als barris de la perifèria en un moment de màxima expansió de l'onada immigratòria.La seva estructura està formada per relleus de formigó en tota la façana i a l'interior. Destaca l'original sistema de celoberts en forma de barrets que són a la coberta i que il·luminen tot el mercat.

ARQUITECTURA.
Fou construït l’any 1966 i compta amb una superfície comercial de 1.218m2. Posteriorment, ha estat reformat l’any 92, 98 i 2001 (reformes d’instal·lacions i locals tècnics) i els anys 87, 92, 93, 94 i 2001 (reformes estructurals). La superfície total de l’equipament és d’uns 4.400 m2.

SERVEIS.
Compta amb una oferta comercial variada: aviram, caça i ous, Bars, Cansaladeria i embotits, Carnisseria i menuts, Congelats, Forn de pa, Fruita i verdura, Herboristeria i dietètica, Llegums i cereals, Peix fresc i marisc, Pesca salada i conserves, Plats cuinats i precuinats, Queviures.

De dilluns a dijous i dissabtes de 7 a 14 Divendres de 7 a 20

PARADES ESPECIALS

Compta amb una oferta auxiliar especialitzada, situada en parades fora del mercat, força variada: sabateries, roba, utensilis per a la llar, flors, perfumeria, sabateria...

De dilluns a dijous i dissabtes de 10 a 14 Divendres de 10 a 20

AUTOSERVEI "CAPRABO"

De dilluns a dissabte de 8:30 a 14 i de 17 a 20:30

SERVEIS ADDICIONALS.
Aparcament, Caixer automàtic, Oficina d'informació al client, Servei a domicili.

Tuneladores a La Sagrera.

Les claus:
-->Comença a funcionar la perforadora de la L9 aturada fa un any al Bon Pastor.

-->Una segona farà el túnel de la Sagrera i una tercera treballarà a la Fira II.
-->En breu començarà a treballar la tuneladora que farà el túnel de l'AVE pel centre de la ciutat.

La tuneladora “gafe” del Bon Pastor torna a perforar el túnel de la L9 després de sumar, entre avaries i canvis de traçat, un any de retard.

En uns mesos, Barcelona tindrà en el subsòl un total de cinc perforadores diferents treballant per avançar les obres del metro i de l’AVE:

1) La tuneladora gafe de la L9 fa el túnel entre l’estació de Gorg a Badalona i la Sagrera-Meridiana. Es va haver d’aturar al Bon Pastor al trobar-se un edifici amb els fonaments amb massa fondària.

2)Els propers dies entrarà en funcionament a Via Trajana la segona màquina que perforarà la connexió entre la L9 i el triangle ferroviari de la Sagrera, que prové de l’excavació de la mateixa línia entre Can Zam i el riu Besòs.

3)Una tercera tuneladora farà la major part del tram, també de la L9, entre la Fira i l’aeroport. Quan acabi, es traslladarà a Mas Blau, on es construeix l’estació d’inici de la línia fins el parc logístic.

4)També es posarà en marxa la taladradora gegant a la L5 per tunelar els 2,5 km entre Horta i Vall d’Hebron, una vegada que el Govern hagi adjudicat el projecte modificat, després de l’enfonsament del Carmel.

5)Una altra tuneladora començarà en breu a perforar el tram de l’AVE per la ciutat, que anirà de l’estació de Sants a la Sagrera, passant per Provença, Diagonal i Mallorca.

Màxima seguretat
Des de l’enfonsament del Carmel totes les grans obres d’infrastructures, especialment, les que es facin al subsòl, estan obligades a incorporar nous sistemes de seguretat. Així, els projectes han d’incorporar complexos estudis geotècnics, amb prospeccions prèvies.

Els mètodes constructius dels túnels, depenent de la duresa del terreny, han d’adoptar encavallaments a les seccions, més bulons o cilindres en cada tram i augmentar el nivell de formigó projectat.

En el cas del Carmel, GISA va adjudicar un Pla d’auscultació que defineix la forma de mesurar. El Govern, també obliga a realitzar inspeccions prèvies d’edificis abans de continuar la L5.

Rutines a La Sagrera

Canòdrom: reunió de treball del Districte amb veïns i entitats.

Les entitats de l’entorn del Canòdrom van reunir-se amb el Districte per seguir estudiant el tipus d’equipaments que voldrien en l’espai.

Durant la reunió es van poder concretar les demandes d’equipaments: les entitats aposten per la construcció d’un pavelló poliesportiu cobert i de pistes a l’aire lliure.

També s’ha concretat la demanda d’un Centre Cívic, que hauria d’oferir activitats culturals, un espai específic per a joves i zones polivalents per a l’ús de les entitats.

L’Associació de veïns del Congrés donarà suport a la petició d’una fundació privada del barri que treballa amb disminuïts psíquics que són orfes. Altres reivindicacions dels veïns són: una deixalleria i una residencia per a gent gran.

Els veïns asseguren que l’Ajuntament ha mostrat una posició favorable al trasllat al Canòdrom del projecte de construcció d’un aparcament subterrani que s’havia de construir a l’illa interior dels habitatges del carrer Velia.

Les joies de la corona.

En aquest article s'explica el motiu del nom de les places més importants del nostre barri:

• Plaça Masadas: Pacià Masadas i Teixido (Barcelona ? - 1873). Advocat, propietari de nou mujades i mitja de terreny que heretà del seu pare Josep Francesc Masadas i Santmartí, argenter. Vidu d'Elionor Roquer, es casà el 1856 amb Amàlia Baradat i Vera, natural del Ringstown, Jamaica. En aquest espai s'hi ubicava l'antic mercat de La Sagrera, formava juntament amb les porxades de l'actual plaça un conjunt arquitectònic peculiar i curiós, malgrat que tenia molta semblança amb el mercat de Sant Andreu de Palomar. A principis dels 90 la plaça vella fou derrocada i la plaça adquirí el format actual. D'aquesta manera el Mercat de Felip II quedà com l'únic mercat municipal al barri.
• Plaça Assamblea de Catalunya: deu el nom a l'Assemblea de Catalunya, plataforma constituïda el 7 de Novembre de 1971 com a moviment nacionalista. La primera reunió s'havia de celebrar a l'Església de Crist rei, però fou neutralitzada per les forces de l'ordre del règim franquista. Anteriorment la plaça havia sigut un camp de blat per posteriorment passar a ser un camp de futbol on primer de tot hi juga el "fuertepio" (actual fortpienc, del barri de Marina) i posteriorment del Sagrer i el Sagrerenc. Posteriorment, ja en els últims anys del règim franquista, un grup immobiliari va comprar els terrenys per edificar-hi blocs de pisos. En una segona fase, es va descartar fer-hi habitatges i sorgí la proposta (del regidor de districte) de construir-hi un camp de futbol per arrendar-lo a una entitat esportiva de fora del barri. Finalment, aquesta opció també quedà descartada i després de les protestes veïnals i amb l'adveniment de la democràcia s'habilitaren els terrenys com el que es ara, una plaça. A mitjans dels 90 la plaça fou remodelada profundament, s'hi construí un "parking" i s'en millorà les instalacions: es pavimentà una part, es canviaren els arbres, s'hi planta gespa i s'hi instal·là una pista de patinatge. Així és la plaça en l'actualitat!

La Sagrera Provençals Unió Esportiva.

L’any 83 La Sagrera va veure com es formava una nova entitat: La Sagrera Provençals Unió Esportiva.

Aquesta entitat no centrava la seva activitat en cap pràctica esportiva. El seu objectiu era el foment i la pràctica de l’esport al barri. Tingué com a seu el Bar Bodegues Montferri (c/ de la Sagrera 163).

Segons sembla, per cròniques del TOT SAGRERA de l’any 83, la disciplina esportiva que més va impulsar Sagrera Provençals UE fou el “ping-pong”. El setembre del mateix any, gràcies a la col·laboració de l’Associació de Veïns, es van muntar unes taules de “ping-pong” a l’antic local de l’Associació (c/ Portugal cantonada c/ Torroella de Montgrí).

En principi es podia practicar el “ping-pong” els dilluns, dimecres i divendres de 6 a 9 de la tarda. L’únic requisit era ser soci d’alguna de les dues entitats esmentades.

La intenció de la secció de tennis taula fou la de consolidar un nucli de practicants suficientment ampli com per fer campionats socials, organitzar partits d’exhibició i, finalment, competir oficialment.

La Sagrera Provençals UE també va dur a terme gestions per constituir una secció de petanca en el si de l’entitat. El desembre del mateix any es va posar en marxa la secció de bàsquet infantil (de 10 a 12 anys). Fou una fita important ja que era la primera aparició del bàsquet infantil a la barriada.

El TOT SAGRERA de gener del 84 parla de la posada en marxa de la “Lliga de La Sagrera” de futbol sala, en l’esmentada crònica es pot veure que la Sagrera Provençals hi participà. Altres equips que també ho van fer foren: La Sagrera F.S, Alsaciana, Pares Pegaso, Pumas i Video-Film Sant Andreu.

Nova publicació: “El Blog”.

Després del naixement d’aquest blog, pretenem donar un altre pas endavant amb la publicació mensual (en format PDF) de les noticies / articles que anirem publicant a la xarxa. El nom de la publicació serà "El Blog".

En un inici, per obtenir "El Blog" caldrà que envieu un mail sol·licitant que us enviïn una còpia a la direcció de correu del blog (blogdelasagrera@gmail.com) i en rebreu una còpia en PDF al vostre correu.

Estem preparant la possibilitat de fer una tirada en format paper, malgrat que aquesta possibilitat més a llarg termini.

El carrer Martí Molins fora de servei durant 8 mesos!!!

L’altre dia anava tot tranquil caminant per la Meridiana (sentit Besos) quan de sobte em vaig fixar en els rètols que informen de les obres al carrer Martí Molins.

Em vaig quedar astorat quan vaig llegir-ne la duració: 8 MESOS!!! No sóc un entès en obres urbanes però crec que és excessiu. Estem parlant d’un carrer vertebrador de la vida al Barri, en el qual han deixat unes passarel·les per a vianants ben estretes. Un carrer on hi ha una escola i en hores d’entrada i sortida escolar aquestes passarel·les tan estretes queden literalment ocupades per mares / pares i avis deixant als veïns sense poder (com aquell que diu) moure’s pel seu carrer.

Per cert, no cal ser massa llest per arribar a la conclusió que les obres de reurbanització d’aquest carrer estaran enllestides de cara al maig, més en que es celebraran les eleccions municipals. Així doncs, apunteu a les vostres agendes: segona quinzena de maig, inauguració del carrer Martí Molins per part d’algun “gerifalze” de la Plaça Sant Jaume.

El Canòdrom Meridiana serà un equipament públic

El canòdrom ocupa un espai de 10.000 metres quadrats

L'Ajuntament ja ha iniciat els tràmits corresponents, mitjançant un procés d'avinença amb els actuals propietaris, per recuperar el Canòdrom Meridiana per a la ciutat, construït a la dècada dels anys 60, i que està situat al districte de Sant Andreu.

Es tracta d'un recinte de 10.000 metres quadrats on les grades i la coberta estan incloses dins el catàleg de Patrimoni Arquitectònic de la ciutat. Així, aquests dos elements arquitectònics s'integraran en el nou equipament d'interès local que es construeixi.

Aquesta iniciativa s'emmarca en el procés continuat que duu a terme l'Ajuntament per a recuperar els edificis emblemàtics per a l'ús públic, com ara les masies de Can Fargas i Can Mariner i l'antiga fàbrica Alchemika.

La zona es construiran 9.000 habitatges, el 43% dels quals tindran protecció oficial

La nova estació de la Sagrera, que estarà construïda l'any 2009, tindrà sis nivells diferents per ubicar-hi el tren d'alta velocitat, el tren de rodalies, el metro, els autobusos, el vestíbul de Sant Andreu i el vestíbul de Sant Martí.

L'estació disposarà de 22 vies de tren: 10 per al tren d'alta velocitat, 8 per al de rodalies i 4 per al metro. Els diferents nivells es connectaran amb escales mecàniques, tant de pujada com de baixada.

Pel que fa als accessos, es construiran dos vestíbuls, un per al districte de Sant Andreu (primer nivell) i un altre per al de Sant Martí (quart nivell), perquè existeix una diferència d’alçada important. De fet, aquesta estació servirà per unir aquests dos districtes.

L'estació de la Sagrera serà una de les primeres d'Europa que disposa de tres nivells diferents per ubicar cadascun dels tipus de tren i, sens dubte, és una de les més complexes d'Europa. Aquesta estació permetrà descongestionar i doblar la capacitat del servei de rodalies fins a arribar als 250 milions de passatgers a l'any.

Habitatge, serveis i activitat econòmica

A més de la construcció de l'estació intermodal, el projecte també preveu la construcció de 9.000 nous habitatges, el 43% dels quals seran de protecció oficial, cosa que significarà un increment de població a la zona d'uns 25.000 habitants.

La zona annexa a l'estació estarà ocupada per oficines, entre elles l'edifici avantguardista dissenyat per l'arquitecte Frank Gehry. Es calcula, a més, que es crearan 15.000 nous llocs de treball a la zona, als quals s'ha d'afegir els 10.000 llocs de treball que generarà directament el funcionament de l'estació.

La zona també disposarà de 70.000 metres quadrats de zones verdes, entre elles un parc de més de 3,5 quilòmetres lineals, 170.000 metres quadrats d'equipaments i 445.000 metres quadrats de xarxa viària. El projecte, de fet, preveu una actuació global sobre una superfície total d'1.600.000 metres quadrats.

Un nou eix urbà unirà l'àrea del Fòrum amb la futura estació de la Sagrera.

Serà una gran avinguda, del tipus bulevard, de 2,7 quilòmetres de longitud i uns 60 metres d'amplada. El vial, que tindrà voreres amples i zones enjardinades, dignificarà els barris situats a la frontera entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs i en potenciarà el desenvolupament urbanístic i social. El nou vial de connexió també millorarà notablement la mobilitat entres els districtes de Sant Andreu i de Sant Martí. Es convertirà en un dels principals eixos mar-muntanya del sector llevant de Barcelona i serà una alternativa a les principals vies de comunicació de la zona: la rambla de Prim i la ronda del Litoral .

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal; l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, i el de Sant Adrià de Besòs, Jesús Maria Canga, han signat un conveni de col·laboració per a la construcció d'aquest eix vertebrador. Les obres, que també inclouen la remodelació d'un tram de la Gran Via, comporten una inversió global de 30,4 milions d'euros. La Generalitat aportarà 12 milions d'euros i la Mancomunitat de Municipis i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià aportaran els 18,4 milions d'euros restants.El nou vial seguirà l'actual configuració del carrer de Sant Raimon de Penyafort i de la Via Trajana. El futur eix començarà a l'altura del carrer de Llull, molt a prop del Fòrum. Continuarà pel carrer de Sant Raimon de Penyafort fins a arribar a la Gran Via. En aquesta intersecció, es construirà un pont de 100 metres amb rampes laterals connectades a la Gran Via. La nova via seguirà pel carrer d'Extremadura fins a la rambla de Guipúscoa.

L'avantprojecte preveu resoldre aquest encreuament amb un pas inferior i una rotonda elevada a l'altura de la rambla que permetrà fer l'intercanvi entre les dues vies.

A partir d'aquest punt, la nova avinguda seguirà la configuració de la Via Trajana fins al carrer de Santander, i des d'allà segurà pel carrer de Jaume Brossa fins a prop de la futura estació de la Sagrera.

Remodelació de la Gran Via
La configuració del nou eix comportarà completar la remodelació de la Gran Via Nord, amb un altre semicobriment i la urbanització d'un tram de 90 metres, comprès entre la plaça de Pius XII i el carrer de l'Argentina.

Durant la signatura del conveni, l'alcalde de Sant Adrià ha destacat que l'obra permetrà el desenvolupament urbanístic d'una zona molt deteriorada. L'actuació, segons ha remarcat Joaquim Nadal, culminarà també la remodelació de la Gran Via "que dóna qualitat a la configuració urbana i que fa possible la seva funció de vial de llarg recorregut".

Joan Clos ha tancat l'acte assegurant que li produïa una gran emoció i una gran felicitat la signatura del conveni, l'últim que firma com a alcalde de Barcelona. Clos ha assegurat que aquest acord simbolitza la política impulsada des de l'Ajuntament en els últims anys per dignificar i millorar les condicions de vida dels barris de la ciutat.

Els treballs començaran l'any vinent i tindran un període d'execució d'uns 30 mesos.

LA SAGRERA

La Sagrera és un barri de Barcelona. Limita al nord amb Sant Andreu de Palomar, a l’est amb el barri de la Verneda; inclou al sud el territori de Navas, i a l’oest el del Congrés i l’antic Barri dels Indians.

El barri de la Sagrera està integrat administrativament al Districte IXè de la ciutat de Barcelona, denominat oficialment Sant Andreu, tot i que mai no va pertànyer a l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, sinó al de Sant Martí de Provençals; la realitat político-administrativa i urbanística ha fet, però, que la Sagrera mantingui més relacions amb Sant Andreu que amb la resta de barris de Sant Martí de Provençals.

Història
L’origen d’aquest nom es remunta al segle XI, quan els pagesos de Catalunya vivien sota les amenaces i les agressions dels nobles. L’Abat Oliba, veient la necessitat de protegir als pagesos, pacta amb els nobles la creació de les sagreres, un espai de 30 passes al voltant de les esglésies en què persones i béns estarien a resguard de qualsevol agressió. En aquests espais els pagesos construïen uns petits edificis anomenats sagrers, que s’utilitzaven per guardar les collites del rector i la gent del voltant.

Les primeres notícies documentades daten del 998. Fan referència a un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí de Provençals. Aquesta dinàmica de poca població es mantindria, de manera que el 1877 trobem encara un nucli format únicament per només unes 48 cases.

A partir del darrer terç del segle XIXè, això canvia. L’impacte industrialitzador sacsejà també La Sagrera que s’anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metal·lúrgic i tèxtil. A partir d’aquest moment es desenvolupa un profund procés urbanitzador que comporta la formació del Fondo de Sant Martí, mentre que el nom de la Sagrera queda únicament circumscrit al nucli de cases existent al llarg de l’aleshores anomenada carretera del Vallès, al nord del vell nucli rural de Sant Martí.

També d’aquest període, concretament del 1877, data la creació del tramvia de vapor que comunicava el barri amb Horta-Guinardó. La connexió entre Barcelona i Horta el 1885 mitjançant el tramvia, significà, per extensió, la comunicació de la Sagrera amb Barcelona, una connexió que s’enfortí amb l’electrificació de la línia el 1901.

Del procés d’industrialització de la zona en destaca la inauguració d’una fàbrica el 1911 de la Hispano Suïssa –reanomenada ENASA el 1946- que arribà a ocupar més de 8ha. El 1971 fou traslladada a la Zona Franca. Actualment, els seus terrenys han deixat pas a un important conjunt d’habitatges de més de 3ha (Associació de Veïns de Meridiano Cero), un centre escolar (CEIP Príncep de Viana) i a un nou parc conegut amb el nom de Pegaso.

En aquest procés que dura fins a l’actualitat, les cases i els tallers de planta baixa han deixat lloc durant els darrers vint anys del segle XX a nombrosos blocs d’habitatges que s’alineen a ambdós costats de l’avinguda Meridiana. Via que segueix aproximadament la línia del meridià, parteix el barri de la Sagrera en dos sectors, units per una poca distància.

El mercat vell es trobava instal·lat a la plaça de Massades, porticada, prop d’on es troba encara avui la parròquia de Crist Rei. En aquesta església fou avortat el 1971 el primer intent de reunió de l’Assemblea de Catalunya, fet que es commemora a la plaça que porta aquest nom.

Actualment, el procés de transformació del barri segueix, i té la seva màxima representativitat en la futura estació-intercanviador de la Sagrera, per on està previst que passi el AVE i nombroses línies de metro. Aquests elements conformen la Sagrera com un del principals nuclis de transport de la Barcelona del futur.

Cultura popular
Des de l'any 2003, La Sagrera compta amb una nova colla de cultura popular, es tracta de la Colla Gegantera de la Sagrera, que se suma als Diables de la Sagrera i l'Esbart per a fer notar la presència d'elements de cultura popular al barri.

La Colla Gegantera de La Sagrera neix de la il·lusió d'un grup del Casal de Joves de La Sagrera, que agafant el relleu d'altres grups que anys enrera havien intentat tirar endavant aquest projecte, al novembre de 2003 van tornar a posar-ho en marxa. Per ara només compta amb la geganta Sagrerina i 2 capgrossos, en Rocabruna i la rata, però de ben segur que això s'ampliara en el futur si compta amb els suports necessaris.